Rescat

L'associem a accions èpiques d'herois que es juguen la vida per salvar les víctimes innocents de la cega naturalesa o la perversitat dels humans. Negar-se a dur-lo a terme o veure'l de manera crítica és propi de covards, mesquins i pobres d'esperit.

Com a traducció del terme anglès bailout, és un exemple més de com algunes paraules que fem servir per influència dels mitjans, lluny de ser neutrals, contribueixen a legitimar el que, posant-hi una altra etiqueta -què us semblaria regal?-, faria de més mal pair.

El bailout o rescat financer consisteix a donar diners o crèdits públics a una economia que, altrament, s'ensorraria: sigui un negoci privat, un banc o un país sencer. Atempta clarament contra el lliure mercat i respon a un principi tan injust com pragmàtic: si deus poc, tens un greu problema, però si deus una immensa fortuna, el problema és de tots.

Només hi ha una manera efectiva de prevenir-lo: posar sota un rigorós control democràtic tot allò que, si fes fallida, l'anomenat sistema no tindria més remei que rescatar. No fer-ho dóna a alguns l'escandalós avantatge d'embutxacar-se tots els beneficis i socialitzar les pèrdues.

Aquesta indecència la tapa la semàntica de rescat, que converteix el responsable en víctima. No és el cas de bailout, ja que bail vol dir fiança, és a dir, la quantitat que es paga perquè l'acusat d'un delicte no hagi d'ingressar a la presó o en pugui sortir.

Continua sent injust però almenys projecta l'ombra de la culpa sobre qui la té.