06/10/2018

Rèquiem televisiu per la Caballé

La mort de Montserrat Caballé va obrir aquest dissabte al migdia absolutament tots els informatius tret del de Telecinco, que, si bé va prioritzar-ne el titular, després va començar amb les notícies de política. Tot seguit va abordar el decés de la soprano d’una manera tan ensucrada com mal plantejada, per fer-la més popular a la seva audiència. Apareixia la Caballé cantant l’Hijo de la luna de Mecano i, aleshores, la veu en off es limitava a rebatejar la cantant: “La hija de la luna nació el 12 de abril de 1933 en el barrio de Gracia de Barcelona”. I tancava la informació: “Tan hija de la luna que seguirá brillando en el cielo de las voces”. Una carrincloneria que resta dimensió a la figura que va ser i infantilitza el personatge.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Telediario de La 1 va fer la notícia més impecable: al marge de connectar amb el tanatori i el Liceu i recollir les principals reaccions a la notícia de la mort de la soprano, l’obituari estava molt treballat. Repassava la seva trajectòria amb múltiples imatges d’arxiu de les seves grans actuacions arreu del món, cosa que permetia que, en alguns instants, se la pogués sentir cantar sense que el redactor trepitgés la seva veu. Van connectar amb els corresponsals a Nova York, París i Roma i els tres periodistes van poder explicar els èxits de la Caballé als grans escenaris d’aquestes ciutats i les reaccions a la seva mort. Almudena Ariza va destacar i resumir l’obituari del New York Times. La virtut de TVE és que, més enllà d’un vídeo enllaunat que podia estar fet en qualsevol moment, gran part de la informació estava construïda a partir de la immediatesa arreu del món, fet que evidenciava a l’espectador la repercussió internacional. Van ser generosos en el desplegament de mitjans (simultaneïtat de corresponsals en pantalla), digne de les figures que han tingut una dimensió històrica en el seu àmbit.

Cargando
No hay anuncios

Cuatro i La Sexta van ser els únics que van incloure en la seva notícia el surrealista anunci de la Loteria de Nadal en què cantava la Caballé. A Cuatro, a més, ho van aprofitar per vincular la mort de la cantant amb el vessant polític i van recordar que era partidària de la unitat d’Espanya i que estaria molt amoïnada per la situació que viu Catalunya.

A TV3 els vídeos biogràfics de la Caballé deixaven poc espai als grans concerts i a sentir-la cantar sense que la veu en off hi parlés a sobre. Les declaracions d’ella, a més, tenien un doblatge i locució estranys. Es va trobar a faltar la reacció d’un personatge emblemàtic de la cadena en qüestions operístiques com Ramon Gener, i el més descoratjador va ser l’especial televisiu al Canal 33 que va anunciar Ramon Pellicer: un Savis i, atenció, El concert inaugural del Festival de Cadaqués del 1985. ¿De veritat que per a la Caballé TV3 no pot fer res més? ¿No té ni una òpera seva al Liceu? ¿No pot fer un especial a l’altura d’una figura històrica de la música? Si tot això és el que pot oferir la cadena sobre una catalana universal com Montserrat Caballé, és obvi que la televisió nacional de Catalunya no ha estat a l’alt ura de les circumstàncies.