La república no existeix, idiota

“La república no existe, idiota”. És la frase d’un mosso d’esquadra a un guarda forestal, durant una protesta. Algú la va gravar i la va penjar a la xarxa. En García Albiol se’n va fer ressò, amb un tuit en què titllava el mosso d’heroi que s’enreia del guarda forestal. La frase s’ha convertit en el lema d’aquesta setmana per als fans del 155.

Em sorprèn molt, perquè la frase no és exactament positiva, ni optimista. No és el “Viva el rey” de Pablo Casado, el noi del McPollo, que sí que ho és. “La república no existe, idiota” és una frase que vol que constatis una evidència, que et caigui la bena dels ulls, que no t’enganyis més amb il·lusions. Un “els Reis són els pares”, un “benvingut a la realitat”. Però no vol dir, ni de bon tros, que aquesta realitat sigui millor que la teva fantasia o el teu desig, al contrari. Si no, la frase seria dita d’una altra manera. No hi hauria l’insult final: “Idiota”. Quan li estàs revelant la veritat a algú, però aquesta veritat és millor que la seva il·lusió, no el tractes d’idiota. El felicites. “El tumor no existeix”, per exemple, no el remates amb un “idiota”. Tractes algú d’idiota només quan és al revés. Quan la realitat és molt més negra i lletja que la fantasia que ell volia aconseguir. I és per això que aquest “idiota” és una condemna. Com el “¿Qué pone en tu DNI?” És dir-li al guarda forestal que es foti, que haurà d’entomar rei, reina i hereves. I negocis amb l’Aràbia Saudita, fons reservats escortant amants del pare, el cunyat cap de turc a la presó i converses gravades d’en Villarejo que no poden sortir a la llum. Que sempre serà espanyol. Que no li concediran mai, mai, el divorci. Fote’t.

La república no existeix, però hi ha una majoria de gent a Catalunya que voldria que existís. Es miri com es miri, la república és molt més atractiva que la monarquia, excepte si ets el monarca, idiota.