Els reptes

Adiferència dels esports d’equip, durant els darrers mesos de l’any solen acabar les temporades de la majoria d’esports individuals. Passades unes setmanes d’aquest final, quan el cos i el cap es van recuperant i l’esgotament amb el qual havien estat lluitant durant la darrera part de la temporada s’esvaeix, les ments inquietes de la majoria d’aquests esportistes comencen a elucubrar sobre el calendari del nou any. Es podria definir com una època de reptes, no tant per la seva execució com pel seu plantejament.

Els mitjans es fan ressò dels reptes esportius dels professionals, com per exemple el ciclista anglès Chris Froome, que fa uns dies va anunciar que el seu repte és aconseguir guanyar les tres grans voltes, així que enguany centrarà esforços en el Giro, perquè tant el Tour com la Vuelta ja són al seu palmarès.

Però no només són els professionals els que flirtegen amb aquests estímuls. Tinc la fortuna, i l’alta responsabilitat, que una bona colla d’esportistes em confien els seus reptes any rere any. Tot just la setmana passada, una noia que ha estat unes temporades fent triatlons sprint (750 m nedant, 20 quilòmetres amb bicicleta i 5 quilòmetres corrent) em plantejava fer un pas més i provar la distància olímpica (el doble de la distància sprint ), fins i tot una half (el doble de l’olímpica). M’ho deia i li brillaven els ulls. Queden més de quatre mesos perquè comencin aquestes competicions però només el fet de plantejar-s’ho i posar fil a l’agulla per preparar-les ja és una part emocionant del camí.

Si busquem la paraula repte al diccionari hi trobem: “Fet de provocar algú a un combat, a un duel”. D’entrada no m’encaixa gaire que hàgim adoptat aquest mot per parlar de les nostres il·lusions esportives, però després de donar-hi un parell de voltes m’adono que amb els reptes bàsicament el que fem és combatre amb nosaltres mateixos, ens provoquem per mirar de superar-nos.

Cadascú al seu nivell. És cert que Froome tindrà competidors que l’allunyaran tant com puguin del seu repte de les tres voltes. És cert que la triatleta es llançarà a l’aigua envoltada de moltes altres triatletes. Competim sempre amb altres esportistes, però l’única cosa que podem controlar és a nosaltres mateixos, els nostres entrenaments, la nostra preparació general i tan minuciosa com creguem oportú. Així que, encara que saltem al ring amb molts altres guerrers, amb qui combatem i a qui provoquem realment és a aquest algú que ens diu el diccionari i que no és ningú més que nosaltres mateixos.