Aquesta última setmana un escàndol mediàtic ha sacsejat el Regne Unit. Dispatches, el programa de reportatges de Channel 4, ha posat al descobert el resultat d’una investigació que la cadena de televisió ha dut a terme juntament amb The Times i The Sunday Times. Anys de feina per avalar amb proves contundents les acusacions de cinc dones contra Russell Brand, una de les estrelles de televisió més populars del Regne Unit. L’humorista, presentador i actor ha estat acusat de violació, assetjament sexual, comportament abusiu i control emocional per cinc de les seves víctimes. Aporten missatges i documents. Les històries de les denunciants demostren un patró de conducta de Brand en els abusos i perfilen un retrat que ja coneixem d’altres casos: famós seductor i atractiu que s’aprofita de l’èxit professional per captar les seves víctimes. Elles passen a percebre’l com un ésser intocable i impune perquè observen com al voltant de l’abusador hi ha una xarxa de protecció: assistents, advocats i mitjans de comunicació que normalitzen la conducta de l’agressor.
L’expressió In plain sight del títol descriu el que observem en el reportatge. Es pot traduir com “a simple vista” però és una expressió que en anglès es fa servir per fer referència a una cosa que passa desapercebuda tot i ser òbvia, senzillament perquè no s’hi para prou atenció. I això és el més pertorbador que delata l’edició del reportatge. Els testimonis de les víctimes, que fan esgarrifar, s’intercalen amb alguns dels monòlegs, comentaris i entrevistes que Russell Brand feia a la televisió. En les imatges d’arxiu, molt ben seleccionades, veiem el protagonista davant les càmeres, prepotent, esverat, fent servir paraules grolleres i insults gratuïts. Es recrea en anècdotes plenes de violència sexual i drogues. Molts d’aquests fragments s’ajusten als abusos que ara denuncien les seves víctimes. Un únic exemple: en un dels seus antics monòlegs presumia entre acudits de com provocava que les noies s’ofeguessin fins a perdre la respiració en les fel·lacions. I les imitava ridículament, asfixiant-se amb la boca oberta i la mirada aterrida. El públic l’aplaudia amb entusiasme. Ara una d’elles explica com va creure que estava a punt de morir en aquestes circumstàncies. El documental també posa en evidència com, en massa ocasions, mitjans de comunicació com el mateix Channel 4 o la BBC van tolerar comportaments abusius. Brand indicava a companyes de feina quines noies del públic volia que li portessin al camerino. Presentador de Big Brother, articulista del The Guardian, actor a Hollywood... un currículum de prestigi que demostra la fascinació que provoca la irreverència, el masclisme i l’agressivitat. Perquè tradicionalment són condicions que s’associen a l’autoritat i el prestigi. Russell Brand: in plain sight suposa el final de la impunitat d’una estrella televisiva i ara provoca vergonya a tots aquells que tenien davant dels nassos un narcisista molt perillós i el van encimbellar i protegir.
El reportatge ha tingut una enorme repercussió mediàtica. Després de la seva emissió, fins i tot s’ha recuperat una entrevista que Brand li va fer a Jimmy Savile, el presentador acusat de més de 500 casos de pederàstia. Va ser a la ràdio de la BBC. El diàleg és esfereïdor. El més rellevant de Russell Brand: in plain sight és que denuncia fins a quin punt la societat tenia davant dels nassos un fatxenda que presumia de les seves agressions i tothom l’aplaudia.
