Les rèpliques a Europa del sisme Trump

BarcelonaÀustria: la ultradreta a tocar del poder

Després del triomf de Trump totes les mirades es giren cap a Àustria. El 4 de desembre es repetiran unes eleccions presidencials que serviran per mesurar la fortalesa de la ultradreta europea i quin impacte té la victòria de l’ outsider republicà al Vell Continent. Les eleccions austríaques es van fer abans de l’estiu i la segona volta va donar com a guanyador Alexander Van der Bellen, del partit Els Verds, davant de Norbert Hofer, de l’ultradretà Partit Liberal Austríac (FPÖ), per un marge molt estret (0,4% de vots). L’FPÖ va denunciar irregularitats i la justícia va ordenar repetir la segona volta. Amb els sondejos indicant un frec a frec, la victòria de Trump ha caigut com una bomba a la recta final de la campanya: “El triomf del populisme als EUA reforçarà el populisme aquí”, va escriure l’analista polític Heidi Glück al diari Kurier. Per al candidat d’Els Verds, la victòria del magnat novaiorquès ha de ser un “senyal d’alarma” per evitar que Àustria sigui “el primer país de l’Europa Occidental on la ultradreta demagoga prengui el poder”. Per la seva banda, l’ultradretà Norbert Hofer va evitar fer paral·lelismes però sí que va veure clar que “tard o d’hora les elits que no escolten la gent són expulsades”.

Itàlia: els populistes contra Renzi

Itàlia viu immersa en l’electritzant campanya del referèndum en què es decideix si es dóna suport o no a una ambiciosa reforma constitucional impulsada pel primer ministre, Matteo Renzi. La consulta es farà el mateix dia que les eleccions a Àustria, el 4 de desembre, i Renzi s’hi juga el seu futur polític, ja que ha lligat una derrota a la seva dimissió. Però les enquestes no li són gaire favorables, res estrany tenint en compte que la majoria de forces polítiques, els grans partits de l’oposició, demanen el no. Amb el Moviment 5 Estrelles, el partit populista liderat pel còmic Beppe Grillo, trepitjant els talons en intenció de vot al Partit Democràtic -la socialdemocràcia italiana- de Renzi, l’efecte Trump encara costa de mesurar. Grillo va celebrar en un vídeo que el triomf de Trump era un cop de puny a l’establishment i als mitjans de comunicació, seguint la lògica del seu discurs.

Països Baixos: liderant les enquestes

La ultradreta holandesa fa temps que lidera la majoria d’enquestes de les eleccions legislatives de l’any que ve. El Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders podria guanyar sense dificultats a les urnes al març, però una cosa ben diferent serà que pugui formar govern en un país avesat als grans pactes polítics. El tastet del bon moment que travessa la ultradreta als Països Baixos va ser el no a les urnes a l’acord que volia acostar Ucraïna a la UE. Tot i que amb una participació ridícula (32% de l’electorat), el no -que va demanar bàsicament el partit de Geert Wilders- va triomfar a les urnes gràcies a la mala gestió de la crisi de refugiats a la UE. Vist en perspectiva, aquell no a la UE va ser l’avantsala del vot a favor del Brexit, la sortida del Regne Unit de la UE, mesos després. Geert Wilders va tenir un esclat d’alegria dimecres al matí al seu Twitter quan es va assabentar de la victòria de Trump a les urnes: “Un dia històric! Una revolució! Nosaltres també volem tornar a posar el nostre país en mans dels holandesos”.

França: Le Pen, cada cop més reforçada

La líder del partit d’ultradreta francès Front Nacional (FN), Marine Le Pen, va ser de les primeres a felicitar Donald Trump en aquesta banda de l’Atlàntic, just quan s’acabava de confirmar la seva victòria dimecres al matí. França està immersa en la precampanya de les eleccions presidencials de la primavera que ve amb un François Hollande que encara no ha dit si repetirà com a candidat del Partit Socialista (PS) i una dreta en plena batalla interna, especialment entre Nicolas Sarkozy i Alain Juppé, per saber qui serà el cap de cartell. L’única que sí que té clar que encapçalarà la llista del seu partit és Le Pen, de manera que la campanya, per a ella, fa temps que ha començat. “Felicitats al nou president dels EUA i al poble americà lliure”, va tuitejar Le Pen, a qui els sondejos situen a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, en un duel que perdria, per ara, amb el candidat que, finalment, elegeixi la dreta.

Alemanya: l’ombra de la ultradreta

Tot indica que les eleccions federals alemanyes del setembre que ve poden confirmar l’ascens del partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya (AfD) de Frauke Petry, que ha anat sumant partidaris a les diferents eleccions als lands que s’han anat fent els últims mesos. La líder d’aquest partit, situat més a la dreta que la CDU de la cancellera Merkel, va qualificar la victòria de Trump d’“històrica” i va assegurar que era una fita que canviava “els EUA, Europa i el món sencer”. La ultradreta europea ha vist de molt bon grat els postulats antiimmigració de Donald Trump, que va prometre construir un mur amb Mèxic com el que els partits d’ultradreta europeus voldrien veure aquí per aturar el flux de migrants. Per ara l’AfD se situa com a tercera força als sondejos de les eleccions a la cancelleria, amb una socialdemocràcia a la baixa.