Rèplica unitària a l’article del Sr. Gonzàlez-Cambray
Aquest 1 de maig, el conseller d’Educació, Sr. Gonzàlez-Cambray, va publicar en aquest mateix rotatiu un article amb el títol "Fem que les coses passin al servei de l’alumnat". Els sindicats docents sotasignats volem agrair al diari ARA que ens cedeixi aquest espai per donar-li la rèplica. Una rèplica necessària, perquè el seu article està ple d’imprecisions, mitges veritats i falsedats, amb acusacions contra els que no compartim els seus punts de vista –que som "molts més dels que ells volen i diuen", com deia en Raimon–, que no poden quedar sense resposta.
Sembla que, per al conseller, la història educativa catalana comença amb el seu mandat i amb l’era postpandèmica; una pandèmia de la qual no hem acabat encara de sortir del tot airosament i que, de fet, va palesar amb tota la seva cruesa les alarmants carències del sistema i la frivolitat d’una gestió caracteritzada per la incompetència.
Hom diria, doncs, que el conseller desconeix que l’educació catalana arrossega més de deu anys de retallades salarials i de drets laborals i professionals, que no solament en gran part no ha revertit, sinó que hi està afegint un paquet de mesures "de xoc" de caràcter clarament neoliberal i regressiu. Seguim amb horaris lectius del temps de les retallades, i el conseller diu que no hi ha pressupost per incrementar la despesa: fals. No és un tema d’increment de despesa, sinó del que s’ha estalviat per impagament durant aquests deu anys que s’han carregat a les espatlles dels docents. Seguim amb sexennis de nou anys, seguim amb la inestabilitat del personal interí –agreujada pel Decret de Plantilles– i seguim amb una inversió en educació per sota de la meitat del 6% del PIB previst per la LEC...
El Sr. conseller diu que l’avançament del calendari és bo per a l’alumnat i que no afecta les condicions laborals, però no ho demostra; diu que tothom hi coincideix, però no ens diu qui... El que sí que està clar, en canvi, és que els docents i el personal educatiu l’han rebutjat majoritàriament amb les vagues i mobilitzacions més massives dels darrers trenta anys, el Consell Escolar de Catalunya n’ha demanat la moratòria, i tampoc les associacions de famílies en semblen massa convençudes... A qui escolta, vostè, conseller? Perquè la no reversió de les retallades està clar que afecta l’alumnat, que n’és el gran perjudicat, i les ràtios, sempre demorades.
Ens diu també que el nou currículum és una meravella, però tampoc sembla que hi coincideixin els autèntics experts en aquesta mena de qüestions: els docents. I a hores d’ara encara no s’han publicat els del proper curs. Quina mena de desori és aquest? I les destinacions provisionals avançades al mes de juny s’anuncien caòtiques.
No sembla que res d’això li preocupi. Ans al contrari, es manifesta disposat a prosseguir amb una contumàcia gairebé a prova d’ordalia, i sense haver-se mogut ni un pam en les negociacions posteriors a les vagues de març. D’aquí ben poc, per cert, se’n trobarà unes quantes més.
