24/2: Repintar Espanya

A les eleccions catalanes, el moviment sísmic més gran i potser més rellevant ha estat el desguàs de Ciutadans, asimètricament, entre el PSC i Vox. Des de fa més d’un segle, en la política catalana hi participen tres blocs desiguals: els qui troben que Espanya ja està bé com està (perquè creuen que Catalunya ha de ser com Múrcia, amb tot el respecte), els qui creuen que Espanya no té solució i que Catalunya n’ha de marxar, i els qui creuen que si es repintés una mica (o molt) Espanya, els catalans s’hi podrien trobar prou bé. Tradicionalment, el bloc més gran dels tres era el que volia canviar Espanya. Des de fa deu anys –i ara encara més–, va passar a ser l’independentista. Fa tres anys, els altres dos blocs, espantats, es van fondre en un, votant Ciutadans: no volien sortir d’Espanya en cap cas, ni despintada ni repintada. Ara, molts han passat a Vox, perquè defensa millor Espanya tal com és (i com era!), i uns altres han passat al PSC o als comuns, perquè creuen que cal quedar-se a Espanya, però que estaria bé repintar-la una mica (no gaire). Potser no vol dir res. Però no oblidem que l’independentisme va créixer quan molts dels qui volien canviar Espanya van veure amb decepció que Espanya no volia canviar. Ni repintar-se.