Comença el curs per als fills. I també per als pares. S’ha acabat l’estiu. No tothom ha pogut fer vacances, però qui ha pogut, a partir d’aquesta setmana, si és que no ho havien fet ja, toca tornar a la feina. A mi m’agrada plantejar la tornada al treball com una tornada al col·legi. El meu objectiu és no repetir curs.
Hi ha professionals que, en lloc de vint anys d’experiència, tenen un any d’experiència repetit vint vegades. Jo he intentat al llarg de la meva vida professional, en la mesura en què m’ha estat possible, evitar-ho. Em plantejo cada temporada setembre-juliol com un curs on cal escometre assignatures noves; on haig de conèixer nous mestres dels quals aprendre; on haig d’intentar establir relació amb nous companys. Quan això no ha estat possible, he buscat un canvi laboral. Sigui en la mateixa organització realitzant funcions diferents, sigui en una altra per conèixer un nou sector o una nova manera de fer, sigui fins i tot emprenent per compte propi o inventant-me projectes, sempre he intentat que el nou curs no sigui una repetició de l’anterior. No m’agrada repetir curs perquè no estem a la vida perquè un any sigui igual al següent.
Sé que això que estic dient pot resultar injust per a aquelles persones que, sigui per la seva situació personal o professional, no poden arriscar-se a evolucionar. És cert que hi ha treballs que no permeten avançar professionalment. Però si és el cas, significa que tenim unes capacitats o competències o lloc de treball que impedeixen passar de curs i que, per tant, cal molt més de nosaltres mateixos perquè això canviï. La formació, adquirir noves destreses, moure’s laboralment no és només important de cara a una evolució salarial, sinó que és fonamental per a l’autorealització personal.
Dediquem a treballar aproximadament la meitat del temps que passarem desperts al llarg de la nostra vida. No pot ser que la meitat de la vida se’ns en vagi a fer any rere any el mateix. Hi ha persones que estan bé així, a les quals fer el mateix els dona seguretat i tranquil·litat, i que no volen ni esperen més del seu treball. És totalment respectable. Si això els realitza, no hi ha res a dir. Moltes persones troben pau i felicitat en la rutina.
Però si no és el cas, animo a no resignar-se a repetir curs tots els anys. L’evolució i el canvi professionals són sempre possibles.
