Repercussió de la Conferència de Ialta (1945)
Peces històriques
De la crònica de Felipe Fernández Armesto Augusto Assía (Ourense, 1904 - La Corunya, 2002) enviada des de Londres a La Vanguardia (14-II-1945), tal dia com avui de fa 80 anys. Traducció pròpia. Feia dos dies de la cloenda de la Conferència de Ialta. S’havien reunit en aquell lloc de Crimea els líders de les tres grans potències aliades durant la Segona Guerra Mundial: Roosevelt (Estats Units), Stalin (Unió Soviètica) i Churchill (Regne Unit).
“Van més enllà del que es podia esperar”. Aquest és el dictamen unànime de l'opinió anglesa sobre els resultats de la Conferència de Ialta. The Times ho qualifica de “gran esdeveniment històric”. “Mai en tan poc temps una conferència internacional no havia assolit decisions tan tremendes i transcendentals”, diu el Daily Mail. El Daily Express afirma que “el comunicat no deixa a l’aire cap problema, per espinós que sigui, i sobre tots ells ofereix una solució realista i franca”. “Una nota joiosa transcendeix del tot el document”, exclama el News Chronicle. Per primer cop des dels dies malaurats dels anys 40, 41 i 42, totes les tendències, tots els partits, tothom sembla estar aquí, a Anglaterra, de comú acord. El comunicat signat pels “tres grans” té la virtut de llimar asprors i apaivagar temors que s’anaven acumulant durant els darrers dos anys i enverinant-se en els darrers sis mesos. [...] Cal dir que els acords assolits són fills del seny i la conveniència. És natural que els tres grans països que van ser víctimes de la mateixa agressió i han patit mancomunadament les conseqüències i els tràngols d’aquesta guerra, coincideixin en el parer que els hi mereix Alemanya i estiguin d’acord sobre la necessitat d’evitar una altra guerra, si més no en un temps prudencial. [...] Les esperances de la propaganda alemanya en relació a desavinences dels aliats eren molt il·luses, sense cap fonament. Haurien d’estar bojos russos, anglesos i americans si armessin una brega entre ells que salvés els alemanys. [...] Ben al contrari. El comunicat és explícit i definitiu pel que fa a la intenció que anima els tres signants: destruir la capacitat combativa d’Alemanya; desterrar el nazisme de la vida pública [la nova Constitució alemanya haurà de barrar el pas per sempre a partits d’extrema dreta], i eliminar la cèl·lula fonamental de l’exèrcit representada per l’estat major. [...] Però les paraules del comunicat que són l’auguri més inquietant per al Reich en aquests moments de la contesa són les que avisen que les accions militars actuals seran combatudes immediatament per altres, no tan sols des de l’Est, l’Oest i el Sud, sinó des del Nord, la qual cosa sembla preveure un desembarcament a la costa nòrdica d’Alemanya entre la frontera holandesa i Stettin. [...] La conferència de San Francisco, prevista per al 21 d’abril, que sembla que serà en veritat de pau, haurà de tancar les qüestions frontereres i polítiques que agiten Europa, i endegar la creació de la nova Societat de Nacions establerta a Dumbarton Oaks. [...] Livàdia, el palau que ha acollit la conferència, era una de les propietats del tsar. Rodejat per un parc de set-centes hectàrees, té un dels paisatges de fons més bells d’Europa, amb vinyes que pugen esglaonades muntanyes amunt fins als pics coberts de neu. Churchill s’ha deixat fotografiar amb la gorra cosaca que Stalin li va regalar en anteriors trobades. Roosevelt es va presentar lluint capa espanyola.
