Renunciar a un or olímpic per ajudar un pres
Quan només tenia 16 anys, Jonathan Irons va ser condemnat a 50 anys de presó per un robatori en un suburbi de St. Louis. L’acció va incloure un tret de pistola al propietari de l’establiment, l’únic testimoni del cas, que va acusar el noi. Els investigadors no van trobar versions presencials alternatives, empremtes dactilars, proves d’ADN ni mostres de sang per reforçar la versió inculpatòria dels fets, però el jurat popular, format íntegrament per blancs, va considerar el jove afroamericà culpable. Algunes de les declaracions clau ni tan sols van ser enregistrades.
L’any 2017 Maya Moore, considerada com una de les millors jugadores de bàsquet del món, va visitar el Centre Correccional Jefferson City a Missouri, on va conèixer Irons, que ara té 39 anys. L’escorta, que la temporada passada va deixar de competir per dedicar-se a aprofundir en la seva fe i centrar-se en la religió, ha decidit mantenir-se allunyada de les pistes per centrar els seus esforços en ajudar el pres, que busca recursos per apel·lar la seva condemna. Ella el considera innocent. “Estic en un moment bo de la meva vida i no vull canviar res. El bàsquet no ha sigut el més important per a mi. He pogut descansar i connectar-me amb les persones que m'envolten”, diu en un reportatge del The New York Times que ha deixat glaçat el món de la cistella.
Una segona temporada sense jugar li tancarà les portes a disputar els Jocs Olímpics de Tòquio, on Moore tindria l’oportunitat de sumar la seva tercera medalla d’or olímpica. El que no queda clar és si aquesta decisió significa la seva retirada definitiva. “No crec que aquest sigui el moment adequat perquè em retiri. La jubilació és una cosa important i hi ha una manera adequada de fer-ho bé. Aquest no és el moment”, argumenta, fent créixer el misteri sobre la seva decisió. Al mateix temps, però, Moore sembla estar una mica de tornada de tot el que té a veure amb el bàsquet. “He tingut una experiència única en aquest esport. Vaig viure el millor de la meva feina, i ho vaig fer en diverses ocasions. No hi ha res més que desitgi poder experimentar”, recorda la jugadora.
Moore s’ha fet seva la frase que acompanyava la fotografia de Michael Jordan que tenia penjada a l’habitació: “Cap ocell vola massa alt si vola amb les seves pròpies ales”. La jugadora ha aparcat la vida que tots somiem de petits per ser fidel als seus sentiments, dedicar el temps al que ella considera prioritari i reinventar el significat de la paraula èxit perquè no tingui a veure amb el nombre de medalles aconseguides.
