“Les fronteres d’Alemanya estan tancades”, cridava la líder del partit neonazi Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, al congrés d’aquesta formació a la ciutat de Riesa, a Saxònia, on ha estat escollida candidata a cancellera a les eleccions del proper 23 de febrer. He escrit “neonazi”: que Weidel (de qui teniu un molt bon perfil en aquest article d’Ignasi Aragay) hagi tingut l’ocurrència de titllar Hitler de comunista en una conversa amb Elon Musk, no treu que a molts dels seguidors d’AfD, i també dels seus dirigents, els entusiasmin les esvàstiques, les salutacions a la romana i la imatgeria nazi. Posats a dir, penso, com Rob Riemen, que no és dolent anomenar feixistes als feixistes, per molt que es disfressin d’altres ideologies o que mirin de desvirtuar-ne, tergiversar-ne o capgirar-ne el sentit. És obvi que els feixismes d’avui no es corresponen fil per randa amb els feixismes històrics, però en són, sens dubte, la versió actualitzada, i en el llenguatge comú paraules com feixista, neofeixista, neonazi o, simplement, fatxa són vàlides perquè tots sapiguem a qui i a què ens referim.
Hi ha idees que, en determinats moments, marquen una tendència general: en els anys noranta i primers compassos dels dos mil, la tendència era la mescla, la curiositat, la trobada, i per tant l’obertura d’Occident a altres cultures i altres maneres d’entendre el món i la vida. El que ha vingut a partir dels atemptats de l’11-S, i de les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, amb totes les conseqüències pel que fa al terrorisme islamista, sumat a la revolució demogràfica d’immigrants i refugiats, ha desembocat en un període de por i de la seva conseqüència directa: l’ofuscació i l’odi al diferent, al que ve de fora. D’aquí la necessitat de tornar a tancar-se i fer-se la il·lusió d’allunyar les amenaces, de deixar-les a l’altra banda de la porta de casa o la frontera del país.
Alice Weidel, amb la seva proclama que les fronteres d’Alemanya estan tancades, l’encerta, perquè connecta amb l’esperit del temps: replegament, tancament, desconfiança. És igual que la proclama sigui il·lusòria, o falsa, perquè Alemanya té, evidentment, les fronteres ben obertes. Tant se val: reunim-nos amb els nostres a fer una altra vegada les nostres coses, amb les nostres banderes, i estiguem-ne orgullosos.
A l’altre costat d’una d’aquestes fronteres, a Àustria, serà aviat proclamat canceller el líder de l’anomenat Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), Herbert Kickl. Aquests han encunyat un nou terme: remigració, un eufemisme per parlar d’expulsions i deportacions massives. El propòsit és impedir que es produeixi el gran reemplaçament, la substitució de la població austríaca per població immigrada, una altra fal·làcia basada en una por absurda (els moviments migratoris alteren la composició demogràfica de les comunitats, però per si mateixos no substitueixen poblacions) que, tanmateix, Kickl defensa aferrissadament. Aquest també és l’esperit del temps.
