Feijóo i la rèmora de la 'Cruzada'

3 min

La directora del mitjà digital Público, Ana Pardo de Vera, titulava el seu article d’ahir: "¿Ignorància o mala fe?" Naturalment, feia referència a les molt desgraciades declaracions del senyor Alberto Núñez Feijóo sobre l’assassinat d’un sagristà a Algesires a mans d’un jove marroquí: "No veurà un catòlic o un cristià matar en nom de la seva religió com fan altres pobles". Com que amb això no n’hi havia prou, va afegir: "Amb caràcter general, no hi ha un problema de terrorisme catòlic al món".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No és ni ignorància ni mala fe. És l’expressió gairebé perfecta de l’herència politicoideològica de la dreta espanyola (dreta o extrema dreta, postfranquista o neofranquista) que ens vol governar. És el discurs nacionalcatòlic, adaptat als temps, que Núñez Feijóo, el Partit Popular, Vox, els bons catòlics de Ciutadans, i ves a saber si algú del PSOE, tenen perfectament assimilat en la seva genètica ideològica, en la seva cadena històrica.

Naturalment, podem pensar que Núñez Feijóo és un perfecte ignorant. Probablement ho és: només cal començar a citar i enumerar guerres de religió, violències, conquestes, batalles i conflictes en nom del cristianisme o del catolicisme, des de fa gairebé dos mil anys, per explicar-li al senyor Núñez Feijóo que, segurament, l’assumpte és que al catolicisme ja no li cal anar a la guerra contra l’infidel. Per al cas espanyol, amb la invasió i conquesta d’Amèrica va complir amb escreix el que pretenia.

Però no només és un ignorant: és un mentider. L’estiu del 1936, a la seva Galícia natal, es matava en nom de la religió, catòlica naturalment. S’afusellava i s’executava obrers, mestres, professors, treballadors de tota mena i condició, en nom de la Santa Mare Església i la religió catòlica. A Sevilla, el general Queipo de Llano ho proclamava des de la ràdio, cada dia. Després, la relació s’ampliaria a la resta del territori espanyol. Es matava en combat, s’executava a les vores dels camins i s’afusellava per tot arreu, sempre en nom de Déu i la religió catòlica.

Sobre això, i el feixisme i el nacionalisme radical, es va aixecar una dictadura, de la qual Alberto Núñez Feijóo ha assumit alguna de les tares ideològiques. 

Però no es quedin només amb això. La segona frase ("Amb caràcter general, no hi ha un problema de terrorisme catòlic al món") la poden posar al costat del següent paràgraf: "Nosotros, que por la gracia de Dios y por la clara visión de los Reyes Católicos, nos liberamos de tan pesada carga [la prèsencia dels jueus en la societat espanyola], no podemos permanecer indiferentes ante esta nueva floración de espíritus codiciosos", etc. És un discurs del general Francisco Franco el 31 de desembre del 1939. No hi ha un problema de terrorisme catòlic, com no hi havia un problema jueu a l’Espanya del 1939. Perquè el terrorisme catòlic no era res més que la política terrorista d’estat de l’Espanya del feixisme catòlic espanyol. I el suposat problema jueu el van resoldre els Reis Catòlics i els seus legisladors; és a dir, també va ser una política d’estat. El líder del Partit Popular juga amb el foc de l’odi a l’altre (polític, religiós, ètnic). És exactament el fil que el vincula als seus antecessors polítics i ideològics. Això sí, desfressat de demòcrata constitucionalista. Aquest és el perill a què ens enfrontem.

Francesc Vilanova és professor d’història contemporània (UAB)
stats