Religió i pàtria. Alsàcia i Lorena dintre França (1924)

Columna d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949) publicada tal dia com avui de fa un segle a La Publicitat (2-VII-1924). Feia cinc anys que en aplicació del Tractat de pau de Versalles, que va formalitzar l’acabament de la Gran Guerra iniciada el 1914, Alsàcia i Lorena tornaven a formar part de França. Aquests territoris els havia arrabassat a França l’imperi Alemany l’any 1871 arran de la guerra francoprussiana.

Si és veritat que els alsacians i els lorenesos es consideren francesos d’ànima i de cor, l'actitud actual de les dretes d'Alsàcia-Lorena és fonamentalment equivocada. Un catòlic alsacià o lorenès pot combatre, com tot altre ciutadà de la República, la política del Govern. Però no és lògic que de l'acceptació de les seves opinions en determinades matèries religioses o eclesiàstiques per part del Govern francès en faci una condició essencial per admetre en el seu país la sobirania francesa. No hi hauria nació ni Estat possibles si aquells qui se senten en desacord amb l'actuació governamental o estatal responguessin amb una amenaça de separatisme. Una part dels catòlics alsacians i lorenesos venen a dir: "Si el Govern francès aplica a Alsàcia i Lorena les lleis laiques, ens considerarem atropellats per França, i deixem d'ésser-li fidels." Amb la mateixa lògica, els anticlericals dels territoris reconquerits podrien fer igual amenaça en el cas que un Govern francès de dreta apliqués lleis en sentit contrari. Això que fan ara un nombre considerable de catòlics alsacians i lorenesos, ho han fet, per ventura els catòlics de la Bretanya o de la Gascunya? Hem de confessar, tanmateix, que el conflicte actual és més profund. La contradicció que hem assenyalat pot ésser deguda a una incompleta identificació dels alsacians i lorenesos amb Franca. I aleshores la conducta actual dels catòlics protestataris no seria tan il·lògica: però seria molt més greu per a l'esdevenidor. La política francesa als territoris reincorporats no ha estat gaire hàbil. El prejudici unitari s'ha manifestat fortament en la qüestió de l'idioma i en altres qüestions. Temps enrere, assenyalàrem els perills d'aquesta política. "Franca se suïcida a Alsàcia", ha dit l'alcalde d'un poblet alsacià a l'arquebisbat d'Estrasburg. Compte! Això d'ara pot ésser un senyal que els alsacians i lorenesos no són tan francesos, espiritualment, com s'ha suposat i com han suposat molts d'ells mateixos. Dir que l'Alsàcia i Lorena són unes terres tan franceses com qualsevol altra terra de la República, és una frase d'efecte. Però, i si no fos veritat?