Relativisme inquietant (i 3)
La majoria de gramàtiques i llibres d'estil, en l'apartat sobre la a davant OD, no entren a valorar graus de transitivitat i no donen, per tant, cap tracte específic als verbs tipus preocupar. En el cas d'un relatiu OD personal, es limiten a tolerar a qui , però remarquen que que és també correcte, i fins i tot preferible, si no hi ha ambigüitat.
Del que diuen se'n desprèn que "M'ha escrit el lector que preocupen (inquieten/sorprenen/sobten/molesten, etc.) els articles" és una frase correcta. Jo, en canvi -seguint Jordi Ginebra-, la veig agramatical, i entenc que exigeix a qui (o al qual).
Però discrepo de Ginebra -autor també d'un llibre d'estil- quan diu que hem de fer servir a qui amb els verbs tipus preocupar i les frases ambigües, i que en els altres casos.
La distinció és massa subtil per a l'usuari mitjà. Una norma ha de ser fàcil d'aplicar. I en aquest cas ho serà si estableix que una forma (a qui) és sempre correcta i l'altra (que) només en certs contextos (que pot estudiar qui vagi per nota).
La a davant OD personal no hauria de ser l'excepció de la regla per una senzilla raó: mentre que eliminar-la pot fer la frase agramatical, posar-la la fa, com a molt, no normativa.
En aquest punt, la norma seria més útil i humana -ho apunta Solà a L'última lliçó - si, en lloc d'obligar-nos a interioritzar la complexa casuística que ens permet saber si la a és lícita, es limités a dir que només és obligatori prescindir-ne quan l'OD personal va darrere el verb, té un nucli nominal i la frase no és ambigua.