28/12: Reivindicant Mira

Si hagués de triar un llibre en català de l’any que s’acaba, triaria Tots els camins, el segon volum de memòries de Joan Francesc Mira. Com que hi ha competència, per fortuna, explico les raons. Primera, perquè és un llibre extraordinari. Segona, perquè forma part d’una trajectòria extraordinària: no és un bolet que ha sortit per casualitat, sinó un bon llibre entre molts bons llibres d’un autor que, al meu parer, és un dels més importants en actiu en català. Dels quatre o cinc més importants. Tercera, perquè l’obra de Quico Mira en general i aquesta en particular no ha merescut, si més no al Principat, l’atenció que es mereix. No sé si és per raons geogràfiques, ideològiques, generacionals o estètiques, però em sembla escandalós el poc ressò dels seus llibres més recents. I quarta, perquè crec que cal reivindicar l’obra narrativa, memorialística, assagística i com a traductor de Joan Francesc Mira, ara que ha fet vuitanta-un anys. No pas per afalagar-lo. Per interès: en una cultura fascinada per la novetat i on sistemàticament les primeres obres són més aplaudides que les segones i les segones més que les terceres, reivindicar Mira és reivindicar la trajectòria, la continuïtat, la solidesa, el gruix i l’ambició que ens calen.