Els Reis d’Orient esquiven la pandèmia. Els que porten regals, també. Amb mascareta. Encara hi ha cases plenes d’emoció per obrir paquets que contenen allò que els hem demanat. És màgia pura. Hi ha qui no s’ha comprat mai uns mitjons perquè els porten els Reis. Sense ells, passarien molt més fred. Quins nervis, la nit. Quan ens despertem volem obrir allò que fa més embalum, com si els detalls petits tinguessin menys importància. Hauríem d’aprofitar l’any nou per posar en pràctica tots els valors que ensenyem a les criatures. Quan es fan grans no els troben enlloc i es desorienten. Normal. Les petites coses fan la vida suportable. De la mateixa manera que les misèries quotidianes la fan molt pesada. I els paquets que arriben per correu són molt pràctics però molt incompatibles amb portar una vida més amable. Per si amb el que portem d’any encara no teniu prou mala consciència. Sempre disposada a ajudar-vos. Les excuses us les treballeu vosaltres, que jo tinc una feinada amb els propòsits.
Tenim una sisena onada, una tercera dosi i un pic a tocar. Tenim la flurona, barreja de covid i grip i nom desafortunat, si és que a les malalties se’ls pot posar un nom bonic. El que ens faltava. Si per cada mal que ha de conviure amb el covid hem d’acabar posant un nom acabarem reivindicant la pizzalada o el yolado com a barreges no reeixides, encara que el seu origen sigui en castellà i haguem de demanar perdó als tuitaires atents. Sort en tenim de les persones que ens corregeixen els errors. En alguns casos, dels errors se n’aprèn. Casos comptats. Llàstima que no ens els adverteixin abans i així evitem les ensopegades amb les mateixes pedres mil·lenàries. Però suposo que aquest és l’ordre natural perquè les dites no perdin mai vigència i perquè ens refiem més del curar que del prevenir. Fa ràbia que la salut tingui a veure amb l’enriquiment desorbitat d’algunes empreses però està bé que les nenes i els nens aprenguin que el rèdit és poc escrupolós. No, perdó, un altre error: hauria de dir l’obscenitat. Però hi ha moltíssims més mals dels quals es treuen beneficis. Il·legals i legals. Convé posar-hi llum, a tots, perquè seguint els patrons legals el mal té un llarg recorregut per fer. Tot plegat sense tenir en compte les múltiples interpretacions. No acabaríem. ¿Però com ho expliquem, això, a les criatures? Què vol dir portar-se bé? ¿Deixem que ho comentin els Reis de gener? Sí, molt millor. Quin descans.
Hem tingut molts dies de sol de primavera i als ocells del camp se’ls ha sentit tan desorientats com la canalla buscant uns valors que no regeixen el món. Però potser és normal que els ocells cantin d’aquesta manera al desembre. Soc de ciutat. A mi, de la natura, em sobta tot. Sempre és fascinant. Terapèutica per a les que vivim en el brogit urbà. Sense flipar-nos. No triem on naixem. I aquest sí que és un destí que marca. Saber viure en llocs diferents o tenir-ne només la possibilitat és un altre privilegi que no toca a tothom. Com a mínim, 4.404 persones van morir ofegades el 2021 mentre intentaven arribar a Espanya. Són les que hi ha comptabilitzades. D’entre aquestes, 205 eren criatures. Fa plorar. La pandèmia encara ha empitjorat més una situació que d’entrada és terrible. Com ho és que les persones hagin de pidolar un recer per viure. Save Pachá.
La nit farà el seu encanteri en moltes llars. A d’altres els passarà desapercebut perquè la màgia viu en un món paral·lel. Mai no es tocaran. Encara que en la nostàlgia de la infantesa tot és possible. I això es troba molt a faltar.
