Diu que “la tensió entre Mèxic i Espanya creix per l’exclusió del rei Felip VI de l’acte de presa de possessió de la nova presidenta, Claudia Sheinbaum”. Pedro Sánchez, el president d’Espanya, ha dit que se sent frustrat per la topada entre dos governs que es consideren progressistes.
Home, precisament per això, perquè es consideren progressistes, no li hauria de frustrar que el rei d’Espanya no hi sigui convidat. Al contrari. Ho hauria de trobar molt normal. D’això es tracta, justament, de no convidar-lo en tant que progressista. A més, la presidenta ja va explicar-ne les raons: Espanya es va negar al fet que Felip VI demanés perdó per la conquesta. Allà, a Mèxic, això de la conquesta està tan present que quan els turistes espanyols hi van i, després de diversos margarites, tenen cagarrines, els diuen que és la venjança de Moctezuma.
Ser progressista té alguns avantatges i alguns inconvenients. Entre els inconvenients hi ha que els greuges duren segles i s’hereten, com les corones, de manera que cal que tothom es disculpi per coses del passat. Si els progressistes volen treure l’estàtua de Colom del port de Barcelona, és normal que també vulguin que un Borbó s’humiliï un pèl per la massacre que van autoritzar els seus avantpassats. Entre els avantatges, en canvi, hi ha que les monarquies et semblen arcaiques, ridícules, injustes i passades de moda. Si Pedro Sánchez i Claudia Sheinbaum fossin conservadors, d’això de les disculpes se’n riurien com cunyats i, en canvi, farien genuflexions al rei, que ja seria a Mèxic (qui sap si bevent margarites i esperant la maledicció).
