El rei Felip i el virus, professors de geografia
Hola! Què tal? Benvinguts al concurs El burro i l’ignorant són fills de cosins germans. Som-hi! Acompanyats, com cada programa, del professor Virus Covid, el Dr. Bacteri més famós del món universal que ens està ajudant a aprendre geografia del nostre país com cap ésser animal o mineral ha fet mai. Un dia més descobrim que milers de compatriotes nostres, ja sigui amb estudis universitaris o títols d’etiqueta d’anís del Mono, desconeixen totalment l’existència de pobles, ciutats i capitals de comarca de Catalunya. Aquesta és la revolució pedagògica que esperàvem, aquesta és la democratització, la socialització: persones, mitjans de comunicació, administracions, associacions de mandrils, agrupacions de vegetals... que no saben -no volen saber-, ni mirant-ho a un cop de clic, tenint-ho tot al seu abast, situar al mapa on viuen, treballen, senten, pateixen milers de catalans. Suspesos fins a un setembre crònic.
Cal un pla d’alfabetització nacional per a aquest col·lectiu d’incapacitats bornis voluntaris, per a totes les pobres persones amb traumes de manca d’escolarització existencial. Els estudis científics avalen, precisament, que aquests grups posseeixen una intel·ligència de catxalots digitals per trobar veloçment l’oferta més enrevessada (necessitada d’algoritmes, encriptacions, codis) i comprar el darrer mòbil amb tecnologia PVC ecològic o el tallador de pèls del nas via wifi solar-eòlic. El problema, la nafra neuronal, rau en el fet que són criatures formatejades amb closca monàrquica. Sí, el seu cervell té forma de mapa de corona absolutista. Increïble, oi? Entrem dins.
Primer agafem el bisturí. Tallem. Veieu? El mapa de Catalunya és un ésser moribund. Se l’ha intentat lobotomitzar i substituir precisament perquè deixi de ser el que és. Per això la geografia és el disc dur, la caixa negra, el tresor que salva la realitat. Agafem un dels lòbuls que encara mig resisteixen. Mireu, som hereus del mapa de la Catalunya dels anys trenta. De la visió territorial feta decret per la Generalitat el 23 de desembre del 1936. Enmig del caos s’endreça el país: 9 regions, 38 comarques, 1.070 municipis. Per què? Per subratllar amb fosforescent vida la veritat, la naturalitat quan s’esmicola, s’enfonsa Catalunya. Cal guardar el mapa de la realitat: “Signe de la submissió a un centralisme que repugnava a la nostra ànima col·lectiva, les quatre províncies amb què era dividida Catalunya d’ençà de l’any 1833 foren suprimides per a donar lloc a la reestructuració de la unitat catalana [...]. Per a governar Catalunya des de Barcelona calen unes divisions noves adaptades a les característiques de la nostra autonomia i basades en les realitats naturals i econòmiques de la terra”. I el mapa, com és costum, fa bum-bum el 1939.
El mapa, el mapa etern que guarda, preserva, amaga la veritat del país. Però gràcies, magne professor, com el virus rei Felip per venir ara a Poblet en aquests moments en què ens juguem la pedagogia i la cartografia del país a ensenyar-nos el mapa que ens passem de generació en generació secretament: el mapa de la gènesi, de la Catalunya comtal. Tot els mapes de Catalunya són la geografia del nostre bressol. Poblet és el sarcòfag: 8 reis, 6 reines i més d’un centenar de membres de les famílies reials de la Corona Catalano-aragonesa. No és un panteó reial: és l’explicació del que som. Quan hi ha gent que vol una República, han de saber que nosaltres teníem una monarquia pròpia. Que ens la van robar, pispar, substituir. Se’n van apropiar. Lobotomia reial i real. Com tot. El mapa el reconeix tothom. El primer, l’empresari que produeix la monarquia d’avui: Franco.
Viatge de neó a Poblet el 4 de juny del 1952. El dictador parla amb els morts que són vius: “ La Historia ha dialogado con la Historia, el Conquistador invicto de ayer con el invicto Conquistador de hoy ”. Franco identifica, admet, reconeix el rei Jaume I el Conqueridor. Les mòmies reials, els trossos, els bocins, aquest carboni 14, aquesta poma d’Adam i Eva, aquest Big Bang, aquests gens, són “los reyes de Cataluña y de Aragón ”, de “ la Confederación Catalanoaragonesa ”. Franco, el franquisme, reconeix dues coses: la monarquia catalana i que Catalunya és un estat. Com ara el becari, el rei Felip. Tots reconeixen el mapa real-reial, natural, veritable de Catalunya. Gràcies. Només els rucs catalans no hi guipen res. Però ja ho diuen: ja pots xiular, si l’ase (català) no vol beure-veure.