Receptes per a un temps nou: diàleg, exemplaritat i connexió generacional
MadridTres elements ressonen en els 25 minuts de discurs (el primer) del rei Felip VI: diàleg, exemplaritat i connexió amb la seva generació. Amb la veu trencada, guanyant seguretat a mesura que passaven els minuts, el monarca espanyol ha fet una intervenció molt pensada, plena de detalls i concrecions, per fixar amb claredat les bases del regnat que ha començat la mitjanit passada. Ha buscat l'equilibri entre continuïtat i normalitat institucional, per una banda, i la renovació i la posada al dia, de l'altra. Els peus a 1978 i la mirada a una eventual segona Transició.
Conscient que la Corona simbolitza la unitat d'Espanya, Felip VI s'ha centrat a explicar el país que ell té al cap: divers -no uniformitzat- però apel·lant i limitat només a aspectes lingüístics, culturals, tradicionals. El gràcies en les diferents llengües és molt menys del que alguns parlamentaris esperaven i es queda en una anècdota. La cita a Espriu també ha donat sensació de manual amb molt temps de vol.
Ha esquivat entrar a fons en la plurinacionalitat i els drets que això implica per a les nacions que formen part de l'Estat espanyol i ha posat el focus en la necessitat de recuperar l'exemple de fa 36 anys. Hi ha hagut una crida constant a refer ponts, a posar el comptador a zero, a asseure's i buscar espais de sintonia. La incògnita és saber si es traduirà en un gest polític concret.
El missatge tenia un aire generacional evident. De fet, probablement el futur líder del PSOE l'escoltava assegut als bancs dels diputats.
Recuperar la imatge de la institució
Al costat d'aquesta hipotètica entesa entre diferents sensibilitats i sentiments -sempre sota la idea inamovible d'una única nació, l'espanyola- el discurs del nou rei ha perseguit deixar clar que serà exemplar: és conscient del descrèdit de la institució entre part de la ciutadania i ha volgut demostrar que n'ha pres nota. Avui ha marcat un punt i apart amb els escàndols que han sacsejat la seva família i ha demanat un vot de confiança. L'absència de la Infanta Cristina, pendent d'una possible imputació, és una de les no-fotos de la jornada.
Finalment, el cap de l'Estat sap que no només amb una actitud íntegra reconnectarà amb la societat espanyola. Necessita posar-se al capdavant dels desafiaments propis del segle XXI. En aquest punt, la influència de la reina Letícia és notable. Per això, ha posat l'accent en la crisi, Europa, l'educació, el medi ambient, la cooperació internacional. Un intent de demostrar que liderarà "una monarquia renovada per un temps nou", segons ha repetit. La decisió de fer el recorregut amb un cotxe descobert és un intent clar d'apropar-se a la gent.
Queden al tinter demandes d'aprofundiment democràtic, com la d'un referèndum sobre la forma d'Estat. Ell ja ha deixat clar que, amb aquest relleu, la monarquia parlamentària ha aferrat el seu futur. L'altra gran repte és l'encaix territorial. Caldrà veure si convenç Catalunya i Euskadi, que no donen majoritàriament suport al nou cap de l'Estat, amb paraules de consens i unitat. Ara, uns i altres, estan situats -a tot estirar- en el wait and see.