Què hi ha anat a fer, Felip de Borbó, a Estònia, vestit de militar? Sentim-ne el discurs: “Potser Espanya és a l’altre extrem d’Europa, però creieu-me, ens sentim molt a prop vostre. Podeu comptar amb Espanya com a amic, com a soci a la UE i com a aliat a l’OTAN”.
Traducció: “Recordeu, amics de les repúbliques bàltiques, com va començar tot: fa onze anys vam segellar una entesa per la qual Espanya us envia tropes, vaixells de guerra, avions de combat i armament i, a canvi, vosaltres no feu cap gest de simpatia cap a la independència de Catalunya”.
L’any 2013, quan l’11 de Setembre es va organitzar la Via Catalana inspirada en la Via Bàltica del 1989, el ministre lituà d’Exteriors va celebrar-ho, i el seu homòleg espanyol, García-Margallo, va fer-lo rectificar mentre s’adonava que si volia tapar aquella escletxa de comprensió bàltico-catalana havia d’oferir-los alguna cosa. Ell mateix va admetre al Congrés que el govern de Rajoy va assegurar-se la posició de Letònia a favor de la unitat d’Espanya amb l’enviament de 313 soldats i 80 vehicles per a la frontera russa aquell any mateix. Va dir el ministre: “L’esforç que ha costat i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet”.
Va ser enviar soldats i acabar-se la comprensió per l’autodeterminació catalana. És cert que Rússia amenaça l’espai aeri de les repúbliques bàltiques, i el rei mateix va anunciar que Espanya enviarà una bateria de míssils a Estònia passat l’estiu. I si hi afegim que ha tornat el soroll judicial espanyol sobre la suposada simpatia russa per la causa catalana, el relat de Madrid queda rodó. Però quan el mateix cap de l’Estat admet que és estrany aquest desplegament de tropes i armes a l’altra punta d’Europa, cal recordar que Espanya hi és, també, per defensar els seus propis interessos.
