Regressions turques
La telenovel·la Infiel d’Antena 3 està fent la guitza a la resta de cadenes, com és habitual amb els serials turcs. Líder indiscutible a Espanya, el melodrama passat de rosca no causa el mateix furor a Catalunya, però Déu n’hi do com es fa espai entre les emissions més seguides de la jornada. Diumenge, l’arrencada de la segona temporada va ser líder del dia a Espanya amb prop de 2.200.000 espectadors. A Catalunya va ser el setè programa més vist amb 212.000 espectadors. El 30 minuts Fugir és delicte va superar-lo resistint amb dignitat la contraprogramació.
Infiel arrenca com la història d’una doctora, l’Asya, que sospita de la infidelitat del seu marit. Els descobriments que farà desencadenaran un drama amb tots els tòpics de la telenovel·la: enfrontaments familiars, baralles pels fills, cotxes que cauen daltabaix de penya-segats, persones que quan no les veu ningú s’aixequen de la cadira de rodes per caminar, gelosia entre dones i, com a aportació de modernitat, bullying a les aules del fill de la protagonista.
A Infiel tenen especial predilecció pels accidents de trànsit i el nivell de sinistralitat dels protagonistes és tan elevat potser perquè han de justificar l’activitat professional de l’Asya. Com que és metge, li tocarà atendre unes quantes emergències en llocs inhòspits amb una carrincloneria còmica. Ella mateixa sobreviurà a un tràgic accident de cotxe, però el personal sanitari la rescatarà del mar perfectament maquillada i com si fos la Bella Dorment. Episodis més tard, vestida amb l’elegància que requereix una festa de casament, practicarà un massatge cardíac a un atractiu accidentat i ella li prendrà el pols amb sensualitat, acariciant-lo mentre s’estira al seu costat per descansar. Infiel només es pot suportar uns minuts si es mira com si fos una comèdia inversemblant.
Turquia és el segon exportador de melodrames diaris després dels Estats Units. Unes produccions que a Espanya els programadors han rebut com la gallina dels ous d’or. Fins i tot TV3 va mossegar l'ham –i va enganxar-se els dits– amb Germans, que va resultar un fracàs estrepitós. I és que els valors que destil·len les telenovel·les turques s’ajusten a uns codis clarament masclistes. I això no només afecta els personatges femenins sinó també les conductes dels personatges masculins, que divaguen en els límits de l’elementalitat intel·lectual. Tinguin l’edat que tinguin, tenen la missió de protegir les dones, que malgrat que són determinades en els seus objectius, només els fan realitat si obtenen el suport masculí.
Malgrat el títol, a Infiel el sexe no existeix. Només algun petó esporàdic i sense recrear-s’hi gaire. Ho compensen amb els paisatges naturals i uns interiors fastuosos. Les sèries turques suposen retrocedir mig segle en la narració televisiva pel que fa a temes i arguments. Potser aspiren que la mentalitat ciutadana faci la mateixa involució a còpia d'adotzenar-se davant la pantalla per veure aquestes històries.
