El regne de la impunitat
Unides Podem, Esquerra Republicana i Bildu han proposat al Parlament espanyol que s’obri una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals en el si de l’Església catòlica i, encara que sembli mentida, és notícia que el PSOE hagi obert una porta a participar-hi. El temor reverencial davant del poder catòlic encara impregna les institucions. ¿Realment ha estat necessari l’impactant testimoni d’Alejandro Palomas perquè el PSOE comenci a deixar caure el vel d’invisibilitat que protegia l’Església?
Tots coneixem el poder d’adoctrinament que l’Església catòlica ha exercit sobre Espanya. El franquisme li va confiar l’educació dels espanyols, va fer-ne el seu principal aparell ideològic i va atorgar-li el monopoli en la configuració moral i mental de la ciutadania. Tanmateix, fou tan evident el seu paper legitimador de la dictadura que ho va pagar en la Transició. I de manera accelerada, Espanya s’ha convertit en un dels països més descreguts de l’entorn. Malgrat això, ningú ha gosat posar fre als privilegis de l’Església catòlica. La dreta no ha fet més que seguir-la festejant i negant les males notícies. Però enganys tan monumentals no es poden dissimular eternament. Ara mateix tenim dos casos en escena que fan impossible mirar a un altre cantó: les denúncies que no cessen d’abusos sexuals i el descobriment de milers de propietats acumulades il·legalment per l’Església. El regne de la impunitat.
Certament, el papa Francesc ha posat una mica de llum a la foscor de l’Església en matèria d’abusos sexuals i ha assumit un cert reconeixement a les opcions de gènere estigmatitzades demanant als pares que mostrin comprensió. Fa unes setmanes em referia al seu “Ja n’hi ha prou, ferir una dona és ultratjar Déu”, un avís que va ressonar fort, com també la seva “proximitat” amb les víctimes de la pederàstia. Algunes conferències episcopals, com la francesa, semblen decidides a entrar a fons en el problema. Aquí segueixen fent veure que no n’hi ha per tant.
El papa Francesc sembla haver entès que la discriminació de la dona i el principi del celibat (és a dir, el tabú de la sexualitat) estan tenint efectes demolidors per a la reputació de la institució. El temor de Déu ja no és el que era. Però hi ha uns poders instal·lats a l’Església que no seran fàcils de doblegar. I uns altres fora que encara els fan el joc.
