La regla i l’alimentació processada

El doctor apunta, astorat, els resultats de l’estudi. Per alguna raó, potser l’alimentació, les noies tenen regles molt abundants, doloroses, incapacitants i –això és molt sorprenent– molt més seguides que les seves mares. Esclar que són noies d’entre dotze i setze anys i els seus cossos s’estan formant, però això? Això és molt més que “cicles erràtics”.

Truca a la ginecòloga amiga seva, l'hi explica. “Estic fent un estudi i les noies tenen la regla molt més del que seria –i perdó per la paraula, no t’ofenguis– normal”. La ginecòloga n'hi demana les dades. Què vol dir que tenen la regla molt més del que seria normal? Llavors ell contesta, aclaparat, gratant-se la closca mentre mira i remira els fulls de conclusions. “La majoria de noies tenen la regla tot el mes. No paren de tenir la regla. Regla dolorosa, a més a més. Les incapacita. És normal? Normal no ho és...”, fa. I estossega, superat.

“Tens filles?”, li pregunta la ginecòloga. “Sí, una, i li passa el mateix”, respon ell. I ella endevina: “Quan li va venir la regla, tot anava bé, oi? Però vet aquí que, al cap de molt poc temps, la noia va començar a tenir regles no només doloroses sinó constants”. L’estudiós dona un cop a la taula, mig emocionat, mig espantat. “Sí, oi? I això què és? Hormones del pollastre? Detergents? La roba massa estreta? El canvi climàtic? Què passa? Perquè és molt greu...”

La ginecòloga li diu que sí, que sí, que això és una cosa que els passa a les adolescents, però que després es regulen. Sí, sí. Tenen regles constants, no ha de patir. I quan penja, somriu. Hi ha un secret que no revelarà, esclar, que passa de mares a filles, d’amiga en amiga. Ella mateixa, de jove, va tenir la regla sempre. Va ser una regla constant, llarga com un any, una regla que era una cinta mètrica, la salvació per no fer mai piscina ni educació física.