Refugi climàtic a la llibreria

Fa vora vint anys vaig visitar el Death Valley, a Califòrnia. Vaig tornar-ne amb la fotografia d’una raresa excepcional que, en aquell moment, feia molt d’efecte entre les amistats: la del termòmetre del centre de visitants del Parc Nacional que certificava que estàvem a 48 graus. Quan vaig veure, abans-d'ahir, que a Figueres van superar els 45 graus, el record d’aquella foto em va fer mal. Nosaltres mateixos.

Mentrestant, a Barcelona, camí de casa, vaig entrar en una llibreria buscant refugi climàtic per protegir-me de la bola de foc que em perseguia per l’Eixample i vaig aprofitar per buscar lectura per a l’estiu. Va ser molt millor que no m’esperava, perquè la llibreria va resultar ser un refugi integral: aire respirable, cap soroll del carrer, molt silenci entre els clients, conversa diligent amb el personal i, sobretot, mil estímuls als prestatges, uns estímuls als antípodes dels que carregava quan vaig entrar al local: les misèries de la campanya electoral carregada de mentides, amenaces i censures, la ració diària de ganivetades de Twitter i les obligacions de l’agenda.

Deixant-me endur pels dissenys de les portades, els títols dels llibres i els resums de les cobertes, mirant de sentir què em deia cada llibre que considerava, vaig recordar allò que deia Joan Margarit de la cultura, que era com el termòstat que ens procura la millor temperatura per a l’esperit, la temperatura que salva, quan van mal dades. La llibreria era la vida a una altra velocitat, i recordava que hi ha una altra qualitat de vida per poc que escapem de les boles de foc de cada dia. I s’hi està bastant fresc.