Va, reflexionem
Va, reflexionem, reflexionem, que avui és el dia, un més. Avui no es poden publicar enquestes, cosa que deu voler dir, esclar, que les enquestes ens condicionen el vot. Però com? I a quants? Més que les falses notícies? Igual? Com si juguéssim al parxís, suposo. Si diuen que guanya en tal, potser votes en Pasqual, perquè tu el que vols és que empatin. Si diuen que, en canvi, els del bloc d’en Romaguera i en Romagosa no faran res, potser penses que et pots quedar a casa, perquè en tal i en Pasqual segur que guanyen. I si et diuen que en Gatius no entra, potser t’estalvies votar-lo, perquè no vols llençar el vot, però si et diuen que està a punt d’entrar, potser voldràs ajudar-lo. Però, esclar, com que tot això pot passar ja calcules que els cuiners de les enquestes també les esferifiquen. I també calcules que tu, sempre que t’han fet una enquesta, has mentit. Mentre reflexionem, a internet hi ha tuits i retuits. I ara surt una notícia falsa d’en Garolera i una altra de na Puigdendoles, i semblen notícies falses fabricades pels seus, per enaltir-los, per distreure’ns d’altres coses, però potser no. Potser el que volem els votants és que no hi hagi odi, tírria, ganes de fer desaparèixer l’altre, sinó rivalitat, convenciment, preparació, equips. Sé que, com en el flirteig, alguns electors volen mentides pietoses, hipèrboles i metàfores, filtres d’Instagram a les fotos, perquè la veritat no és del tot bonica. Sé que, com en les comunitats de veïns o a les classes o a les feines, es viu confortablement tenint un cap d’esquila, algú a qui envejar, criticar, odiar una mica.
Tothom voldria un país que no existeix. La solució —parlo per als que tenen poder— no és diluir-lo, no és empresonar-lo. Demà veurem que segueix aquí. Barallant-se, esclar.
