Ser un referent mundial
Les universitats són centres de transferència de coneixement. Dic una obvietat, però sovint és important recordar-la. A través de la formació universitària i al llarg de la vida transferim coneixements i òbviament ho fem a través de les investigacions científiques i de la innovació que treballem diàriament als nostres centres universitaris.
La Universitat de Barcelona és líder en això; ho és a Catalunya i ho és a Espanya, com ho demostra la posició a la llista The Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut com el rànquing de Xangai, dels més prestigiosos que hi ha a hores d'ara. Les primeres posicions són per a universitats situades als Estats Units, la Gran Bretanya i la Xina. Entre les cent primeres també hi ha universitats de la Unió Europea, però pocs són els països que hi figuren. Aquesta llista ens situa a la Universitat de Barcelona com una de les 200 millors universitats del món (seguida de ben a prop per la UAB, que esperem que ben aviat entrarà en el mateix club dels 200) i amb una elevada producció científica, que significa un alt grau de producció de coneixement. Una producció sovint feta en condicions lluny de ser òptimes, començant per la precarització i infrafinançament que encara s'arrossega.
Justament, continuar aprofundint i expandint aquest coneixement ha estat i és encara un dels objectius de l'equip rectoral que tinc l'honor de dirigir. Haver continuat consolidant aquesta posició líder és, per tant, una gran notícia que evidencia l'enorme labor de la nostra comunitat. On hem arribat és suficient, però? No, ni de bon tros; ens cal més i per fer-ho possible ens cal molta més inversió pública i privada i ens cal un canvi de mentalitat de l'administració i de les empreses envers què és i què significa la universitat en la nostra societat. Perquè les universitats som imprescindibles per adaptar-nos als canvis permanents i cada cop més accelerats que vivim al món. Invertir en la universitat, fer una aposta per ella, significa la garantia de l'evolució social i econòmica d'un país, d'una ciutat.
Qualsevol persona que ocupés la responsabilitat de rector de la UB voldria poder fer el salt a les cent primeres posicions de l'ARWU. Un objectiu que entomem amb responsabilitat i realisme. No per figurar en un rànquing, entre altres coses perquè aquest tipus de llistes no ens han de fer perdre la perspectiva i s'han de valorar amb tots els matisos necessaris. Tanmateix, tampoc podem obviar que mostren una tendència de qualitat i, encara més, una certa capacitat d'influència i en la gestió del futur en recerca i docència. Un rol que assumim amb plena responsabilitat. La posició de la UB en aquest rànquing demostra que som una institució, una comunitat, que treballa i treballa molt bé, que som referents en recerca i transferència del coneixement i que som la universitat de més projecció internacional de l'estat espanyol.
Si tornem al desig de qualsevol rector de la UB, és evident que per fer aquest salt és imperatiu el canvi de mentalitat que apuntava abans en les administracions i en les empreses que han de veure el mecenatge universitari com una inversió per a les seves organitzacions. En el darrer curs polític i acadèmic s'han posat sobre la taula lleis tan importants per al nostre futur com la llei de la ciència i la de la reforma universitària. Els textos a debat han de ser el motor per a aquest salt qualitatiu que caldrà per millorar els resultats de tot el sistema universitari. Ara bé, hi ha aspectes bàsics que no es tenen en compte i que cal reivindicar i exigir, com ara una contractació d'investigadors i investigadores ajustada a la realitat i que erradiqui l'actual precarietat i ens faci més competitius, almenys, amb Europa; la potenciació de les aliances europees, que ens farà més forts en docència i recerca i innovació, i una clara aposta per un finançament que permeti a totes les universitats fer apostes de futur a llarg termini. Això no vol dir ni de bon tros un pressupost il·limitat, vol dir un pressupost adaptat a les necessitats.
¿Volem universitats de casa nostra a les cent primeres posicions? Apostem per elles. La nostra institució i, sobretot, comunitat fa temps que ho fa. Que tothom estigui a l'altura.