El govern de Corea, un dels cinc països del món amb millors resultats a PISA, posa en marxa una iniciativa per “redefinir l’educació en l’era digital”, amb una forta inversió pressupostària –uns 700 milions d’euros en tres anys–. A partir de la primavera vinent, s’integrarà progressivament la intel·ligència artificial (IA) a les escoles per a l’aprenentatge de tot el currículum, que vol culminar establint una divisió de treball entre aquest instrument i els docents. L’objectiu, expliquen, és bastir un sistema educatiu més efectiu en el context de canvi de model productiu, més atractiu per als alumnes i més inclusiu.
Ens ho va explicar el mateix ministre d’Educació coreà als participants del I Fòrum Internacional sobre els Futurs de l’Educació de la UNESCO, que es va celebrar aquest desembre a Suwon (Corea). La decisió del govern coreà ja implementa plenament el que fa deu anys apuntava l’informe Repensar l’educació. Volen construir un sistema educatiu amb personalització dels aprenentatges que asseguri que tots els alumnes tenen el suport per avançar, passant de ser “recipients de coneixement” a “aprenents autodirigits”, en què els docents passin de “proveïdors de coneixement” a “mentors i dissenyadors d’aprenentatge”, i on l’aprenentatge passi de “classes magistrals” a “discussions, aprenentatges basats en projectes i aprenentatge invertit”, expliquen. La iniciativa compta amb dues grans accions. La primera, el desenvolupament de materials didàctics, una mena de llibres de text digitals integrats amb IA. Aquest 2025 ja n’hi haurà de matemàtiques i anglès, i el 2026 n’hi haurà de sis matèries més. I la segona, una enorme acció de formació dels docents perquè puguin actualitzar la seva funció i sàpiguen emprar els nous instruments. A més, es garantirà que totes les escoles tinguin dispositius digitals i xarxa adequada, garantint la privacitat de dades. Hi ha més d’un miler d’escoles en les quals d'aquí a pocs mesos començaran els pilots per poder avaluar i millorar la iniciativa: vam visitar-ne una, l’escola pública primària de San-ui, on el professorat veia amb confiança que el nou model els ajudaria en la millora dels aprenentatges de tots.
Darrere d’aquesta iniciativa, pionera a escala mundial, hi ha diversos objectius, però els resumiria en la combinació de dos: respondre tant al repte de capacitar els alumnes i la societat per al canvi de model productiu com al repte del benestar d’alumnes i docents. Així, es vol reconvertir el sistema educatiu perquè sigui capaç de donar resposta als reptes de la transformació tecnològica exponencial, amb instruments flexibles de personalització de l’aprenentatge que possibilitin pedagogies col·laboratives i actives i que donin un feedback formatiu adequat a cada alumne i als seus tutors per ajudar-los a aprendre, posant tot l’esforç en assegurar que no deixin els estudis per culpa de models rígids uniformitzats. També es vol reduir l’enorme dependència de classes particulars. Alhora, la iniciativa vol capacitar els docents per acompanyar els alumnes en el seu creixement i millorar el benestar i la salut mental d’adolescents i de docents, a més de saber dissenyar més bé estratègies d’aprenentatge. Cal tenir en compte que Corea és un dels països amb major índex de suïcidi entre adolescents i, alhora, el país amb l’índex de natalitat més baix del món (0,7).
Amb aquesta iniciativa ambiciosa, Corea lidera la integració de la IA a les escoles, fent per a tots el que fins ara semblava només possible per als qui poden pagar tutors i classes particulars: personalitzar els aprenentatges amb altes expectatives per a tots. I ho fa alleugerint la càrrega del professorat i preparant els alumnes per a un futur dominat per la tecnologia i per respondre els reptes socials, desigualtat inclosa. Quins aprenentatges i interrogants ens aporta? Primer, que davant de transformacions exponencials, les millores lineals no són suficients, i que calen accions de política educativa disruptives, atrevides i de llarg termini, amb bons instruments d’avaluació per veure’n l’abast. Segon, que la resposta a les dificultats d’aprenentatge –i més amb el 28% de pobresa infantil que tenim– es troba en la seva personalització i en un suport de qualitat i sostingut per docents ben formats i dotats, no en la uniformitat ni en el paternalisme. Tercer, que anar a batzegades llegint els resultats acadèmics a curt termini, en lloc d’entendre que són conseqüència d’accions o inaccions de més de deu anys enrere, du a prendre decisions ineficients. El gran interrogant és com es poden reformular els sistemes educatius perquè siguin útils en una societat en què la prosperitat es basa en el coneixement, però on s’està transformant com construïm aquest coneixement, com forgem el criteri i com adquirim les capacitats professionals, equilibrant els avantatges i els riscs que comporta el context digital. En qualsevol cas, l’acció coreana mostra el necessari esforç d’avançar-se als escenaris que ja tots intuïm cada vegada que emprem ChatGPT.
