Els iogurts ja caduquen el 2011, una prova irrefutable que el 2010 està a les acaballes. Any nou, vida nova, diuen alguns, mentre d'altres es lamenten que aquesta vida nova signifiqui deixar de fumar al bar de la cantonada. Sort que la llei entrarà en vigor el dia 2 de gener i no l'1, així, com a mínim, la nit de Cap d'Any es podrà seguir fent de xemeneia després d'engolir els dotze grans de raïm. A Holanda van ser més radicals quan fa tres anys van introduir la prohibició als locals d'oci: la van fer efectiva a partir del dia 1, de manera que a les celebracions de bars, restaurants i discoteques la gent va acabar el 2007 cargolant cigarretes -allà la majoria dels fumadors compren el tabac de picadura- i fumant-les amb deler fins que va començar el compte enrere que anunciava el comiat de l'any que marxava i l'entrada en vigor de la prohibició.
Començar l'any sense fums em sembla una mesura encomiable. No només per les irrefutables raons de salut sinó perquè em rebenta haver de passar tota la roba per la rentadora després d'estar una estona en un local de fumadors. Però per molt que fem marxar el fum dels locals, els fumadors seguiran buscant els llocs permesos.
Per exemple, sota el balcó de casa meva. Allí s'hi congreguen uns grups d'alumnes que durant la pausa del curs que estan fent surten del centre educatiu -naturalment a dintre no s'hi pot fumar- i s'agrupen en els pocs metres quadrats de vorera que hi ha al meu carrer per tal de fer petar la xerrada mentre inhalen nicotina i expulsen fums que de primavera a tardor acaben entrant a casa meva.
Amb això no vull dir que s'hagi de prohibir fumar al carrer, sinó que la conseqüència clara de les lleis de prohibició que s'han anat imposant fins ara és que el problema es desplaça. Tot i que sembla que en alguns països amb lleis antitabac estrictes s'ha constatat una lleu reducció en el nombre de fumadors, el gruix de gent manté el seu hàbit, i cada vegada ens trobem i ens trobarem més gent arremolinada a l'entrada d'oficines, hospitals, restaurants i bars, exercint el seu dret.
El que caldria fer i el que demanen fins i tot alguns fumadors, és que es deixés de vendre tabac. Però, seria possible? Ens ho podem imaginar? Hauria de ser una mesura internacional, perquè si no de seguida se'ns acumularien els problemes de contraban i mercats negres. S'hauria d'ajudar els fumadors a passar el tràngol de deixar el seu hàbit d'un dia per l'altre i tots alhora; i, esclar, per no maltractar encara més l'economia mundial, caldria buscar alternatives per no destruir tot d'una les desenes de milions de llocs de treball que genera la indústria tabaquera arreu del món. Somio truites, oi? És clar que aspirar a una prohibició del tabac a nivell global és una utopia. En un món on la lluita contra el narcotràfic sembla impossible de guanyar, posar el tabac al mateix sac que la cocaïna o l'èxtasi seria un greu error.
Però pel que fa a buscar alternatives a la indústria tabaquera, potser sí que tenim una porta oberta a la creativitat i la innovació. La veritat és que jo d'això no n'havia sentit a parlar gens fins que aquesta setmana m'ha sorprès una notícia provinent dels Estats Units. Resulta que un equip format per investigadors de l'Escola d'Enginyeria i de la Facultat d'Agricultura i Recursos Naturals de la Universitat de Maryland s'ha posat a treballar i ha trobat una alternativa nova i interessant al cultiu del tabac. L'equip ha infectat les fulles de les plantes de tabac amb un virus anomenat virus del mosaic del tabac, que es reprodueix molt ràpidament i és molt perjudicial per a la planta. Els investigadors utilitzen les plantes infectades com a fàbriques, on la població del virus va augmentant fins que al cap de dues setmanes en cullen les fulles superpoblades i les congelen. Després les trituren i les fan passar per un procés químic per tal de separar el virus del teixit de la planta. I aquí ve la clau de la història: han descobert que un cop tenen el virus aïllat amb aquest mètode, s'adhereix a les superfícies metàl·liques i es pot recobrir d'un film conductor, de manera que poden produir elèctrodes molt eficients per a bateries de ió liti. I això què vol dir? Doncs que les bateries que fem servir actualment per als nostres telèfons mòbils, ordinadors portàtils i molts altres aparells electrònics amb bateria recarregable, podrien arribar a durar fins a deu vegades més gràcies al virus del mosaic del tabac.
Heus aquí la solució.
Si avui en dia les fulles del tabac acaben els seus dies enrotllades en cigarretes i entre els dits de dos treballadors que comenten l'última victòria del Barça a la porta d'una oficina, en un futur els mateixos treballadors podrien fer servir els residus malalts de les mateixes fulles de tabac per connectar-se al Facebook des del seu iPad i comentar el partit de l'equip de Guardiola des de qualsevol lloc del món sense xarxa elèctrica. Això sí, tot mastegant un xiclet de nicotina, esclar.