Recuperació i reactivació a l’ONU
La comunitat internacional necessita urgentment noves eines, idees i iniciatives per fer front a les amenaces comunes i als desafiaments que tenen al davant els 193 països membres de les Nacions Unides. El 75è aniversari de l’organisme mundial, que se celebrava ahir, 24 d’octubre, Dia de les Nacions Unides, representa una oportunitat per traçar un camí cap a les associacions que necessitem per fer front als reptes a què ens enfrontarem en els anys i dècades que vindran. Arran de la pandèmia del covid-19 -la crisi més costosa i de més abast des de la Segona Guerra Mundial-, és evident la necessitat de renovació institucional i de reactivació.
Entre les amenaces i els reptes més preocupants, més enllà de la pandèmia, hi ha un clima global que canvia ràpidament, conflictes violents i desplaçaments de persones de gran magnitud en estats fràgils, i els sofisticats ciberatacs. Aquests reptes tenen en comú que cap país té la capacitat per resoldre’ls pel seu compte. La cooperació internacional és crucial, però aquesta cooperació està en perill pel ressorgiment del nacionalisme, que amenaça la mateixa estructura de l’ordre internacional construït fa tres quarts de segle.
L’increment del nacionalisme suposa un risc important que l’estructura i les institucions de l’ONU -essencials però necessitades de reparació i rejoveniment- s’acabin debilitant, fent-se malbé i fins i tot caient. Això seria tràgic, no només per a aquestes institucions sinó per a tota la humanitat.
Creiem que hi ha un altre camí. Per ajudar a promoure respostes cooperatives als que són avui els problemes globals més urgents, estem encantats d’oferir el nostre suport al Full de ruta per al futur que volem i l’ONU que necessitem [ Roadmap for the future we want & UN we need ], presentada el mes passat al president de l’Assemblea General de l’ONU durant el Fòrum de Governança Mundial ONU75. Després d’haver defensat les polítiques exteriors dels nostres països com a representants seus a Nova York i d’haver-los donat forma davant dels nostres respectius ministres d’Exteriors, sabem per experiència que les idees originals de les parts interessades externes poden ajudar a impulsar organitzacions multilaterals complexes cap a resultats de suma positiva.
Les persones i les organitzacions de la societat civil global tenen una oportunitat, durant l’any de la commemoració de la fundació de l’ONU, d’ajudar a crear El futur que volem, les Nacions Unides que necessitem, el tema paraigua de l’aniversari. La conversa global promoguda pel secretari general ja ha incorporat al voltant d’un milió de persones arreu del món a través d’enquestes, votacions formals i centenars de diàlegs. Discussions i debats com aquests serveixen per recordar que el sistema de l’ONU ha ofert, durant les dècades passades, suport per salvar vides de persones vulnerables, ha salvaguardat drets humans bàsics, ha fet avançar el desenvolupament sostenible i ha evitat una Tercera Guerra Mundial.
Si tots els estats membres actuen correctament i amb el suport de la societat civil global a partir de la Declaració ONU75, poden nodrir un renovat esperit de cooperació internacional amb dos objectius que es reforcen mútuament: l’enfortiment institucional i una recuperació forta i “verda” de la pandèmia.
En particular, nosaltres, amb altres socis, demanem als líders mundials que elevin l’ambició dels dotze compromisos de la Declaració. Haurien de posar-se d’acord per ampliar-los amb propostes curosament desenvolupades i amb plans d’acció per refermar la capacitat institucional, les polítiques de millora i enfortir les associacions público-privades, que es desenvoluparan més àmpliament en l’informe de seguiment del secretari general de l’ONU encarregat per la Declaració.
També defensem la cimera mundial sobre governança inclusiva global, així com es demana en l’informe recent ONU 2.0 de l’Stimson Center. La cimera, que se celebrarà el setembre del 2023, buscarà actualitzar i equipar el sistema de governança global per abordar els principals problemes als quals s’enfronta la comunitat internacional, i obrir pas a un nou pacte amb els ciutadans per millorar i reconstruir la confiança en les seves institucions multilaterals.
Prèviament a aquesta reunió de líders del 2023, dues cimeres del G-20 -com les celebrades a Londres i Pittsburgh per traçar el camí a seguir des de la crisi financera global del 2008- s’haurien de convocar el 2021, centrades en la coordinació de polítiques macroecnòmiques, socials i mediambientals per promoure una recuperació duradora del covid-19. Aquestes discussions entre els líders de les economies més grans s’haurien de sincronitzar, també, amb una estratègia de recuperació del covid més àmplia que busqui l’aval de tots els 193 membres de l’ONU i el suport de les institucions financeres internacionals, l’Organització Mundial del Comerç i altres organismes globals i regionals.
El 2015, quan la nostra Comissió sobre Seguretat Global, Justícia i Governança va presentar el seu informe ONU70. Afrontant la crisi de la governança global, tant els titulars com les línies de tendència van preveure el retorn del nacionalisme virulent, alimentat per la migració creixent, la desigualtat econòmica i els líders que deshumanitzen els altres i busquen dividir en lloc d’unir. Cinc anys després, cal més que mai un lideratge il·lustrat, amb idees i la pressió política de la societat civil arreu del món. Si revifem la cooperació per afrontar la multitud de reptes d’avui, podem garantir que el futur que volem, per a les joves generacions i totes les generacions futures, es convertirà en el futur que tenim.
És coautor d’aquest article Ibrahim Gambari, exministre d’Exteriors de Nigèria i ambaixador a les Nacions Unides. Albright i Gambari copresideixen la Comissió de Seguretat Global, Justícia i Governança de l’ONU.
Copyright Project Syndicate