Rectifiquem el que hem fet: l’esclavitud, un crim (1898)
Peces històriques
De l’article de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901) a El Nuevo Régimen (27-VIII-1898). Traducció pròpia. El Museu Marítim de Barcelona presenta des d’aquest mes de febrer l’exposició La infàmia. És una mirada crítica sobre l’esclavitud practicada per gent catalana en el segle XIX. El polític Pi i Margall, federalista, va presidir durant un mes del 1873 la Primera República Espanyola.
Alguns periòdics, per tal de consolar-nos dels nostres desastres territorials i econòmics recorden avui les glòries que vam adquirir en la conquesta d’Amèrica [Espanya perdia aleshores totes les guerres contra els independentistes]. Seria millor que no les esmentessin pas, aquelles glòries. Si creguéssim en la Providència, diríem que el segle present ens fa purgar els crims que vam cometre en aquelles terres. Les nostres preteses glòries no van ser altra cosa que una inacabable sèrie de fets que ens deshonren. Ho vam llegir per primer cop en el Padre Las Casas [el frare i bisbe Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484-Madrid, 1566) va combatre contra la captura, la tinença i el tràfic d’esclaus] i ens semblaven exagerades. Ens vam convèncer, però, que eren ben certes tan bon punt vam llegir altres historiadors dels temps de la Conquesta espanyola en aquelles terres. Tots ells reconeixen que vam procedir amb la més gran barbàrie, tant en la lluita com després de la victòria. Les atrocitats que allí vam perpetrar van ser tantes que un segle després un inspector enviat allí per un dels nostres ordes religiosos afirmava que en el món no hi havia cap poble tan maltractat pels seus conqueridors com va ser el de Mèxic, i que no podia explicar-se tanta crueltat, si no fos que Déu ens havia elegit per instrument de les seves venjances. Al·ludia als sacrificis humans dels asteques. [...] L’esclavitud la vam establir allí i arreu: en alguns indrets descaradament; en altres, en la majoria dels casos, sota la denominació hipòcrita d’“encomiendas”. Els vençuts eren repartits i s’encomanava als conqueridors que instruïssin els esclaus en els sagrats i indiscutibles dogmes, i sobretot en els obscurs ritus de la religió cristiana. Els religiosos “encomenderos” destinaven els esclaus a profit personal dels seus amos o posseïdors obligant-los a fer els treballs més rudes, sense que els importés gaire que sucumbissin de fam i de fatiga. Pocs anys després d’apoderar-se Espanya de l’illa de Santo Domingo, tan despoblada va quedar que va caldre anar a buscar esclaus a la Florida per treballar a les mines. Encara està pendent d'escriure la història: la nostra història la tenim ara com ara reduïda a una sèrie de llegendes. Urgeix que sigui reemplaçada per la història vertadera, a fi que no caiguem en il·lusions com aquelles que ens han arrossegat cap a les guerres actuals. Tota l’Amèrica s’ha revoltat en aquest segle XIX contra nosaltres i ha aconseguit finalment deixar-nos sense ni un bocí de territori. És el càstig just pels crims que hem convertit en glòries.
