Ales 18 hores, 54 minuts i 44 segons del 18 de desembre de 2022, Messi es convertia en campió del món amb l’Argentina, i poques vegades com aquesta hem sentit com nostra una felicitat futbolística aliena. El biògraf de Messi l’ha fet gruar, molts anys de la seva vida i tots els minuts de la competició, per guanyar un Mundial que va tenir una final disputada, de forma escaient, el dia queLa Marató de TV3 estava dedicada a les malalties del cor.
Quan al minut 120, després del 3-2 de Messi i d’una Argentina que ja no podia més, i del 3-3 d’una França que es resistia a entregar la corona, el francès Kolo Muani es va plantar sol davant el porter Dibu Martínez, vam pensar que el biògraf era molt cruel amb Messi. Però Dibu va obrir les cames com un porter d’handbol i la resta ja és història. “El destí era patir”, va dir el porter al final.
El 2004, abans dels partits, el marcador del Camp Nou passava un anunci de Nike en què un nano del planter marcava una falta d’entrenament i deia mirant a càmera, amb convicció assajada: “Recorda el meu nom: Leo Messi”. Divuit anys després, com no sentir com a propi el campionat del món d’aquell jove que ha escrit en blaugrana les millors pàgines de la seva trajectòria i del futbol mundial!
Quan Messi va pujar a buscar el trofeu de millor jugador del Mundial, va fer un petó tendre a la bola del món que l’estava esperant. Al seu voltant tothom plorava d’emoció i ell somreia amb serenitat, amb l’alliberament d’aquell a qui se li ha exigit tot sempre, i ha complert. De qui sempre ha jugat per a l’Argentina amb el record de Maradona, un altre blaugrana, com una motxilla que pesa molt.
Messi ja havia anunciat que la final seria el seu últim partit en un Mundial. Que fantàstic que seria tornar a veure’l de blaugrana, un altre cop, disputant l’últim partit de la seva carrera.
