Reconstrucció en directe de l’atemptat
La reacció televisiva a l’atemptat de Barcelona va ser ràpida, tant a TV3 com a la resta de cadenes. L’excepció flagrant va ser 8TV, que va fer evident la falta d’una estructura d’informatius per donar cobertura a la informació. Hores més tard que la resta, van optar per connectar amb l’àudio de l’especial de RAC1 i farcir l’antena d’imatges de recurs.
En situació d’urgència informativa, el zàping porta a la confusió sobre els fets: les dades són contradictòries d’una cadena a l’altra, fins i tot en la descripció dels esdeveniments principals.
A TV3 (i canal 3/24) Toni Cruanyes va encapçalar inicialment la informació amb una tasca que no és gens fàcil: anar construint el trencaclosques dels fets i anar recopilant informació en directe a mesura que es va confirmant. La televisió pública es va caracteritzar, sobretot, per la prudència a l’hora d’oferir dades i per la capacitat d’espera perquè fossin confirmades. Un encert tenint en compte que a les cadenes privades s’aventuraven en algunes dades que després anaven modificant sobre la marxa. El restaurant (i el nom del local) on suposadament s’atrinxerava un terrorista va ser on hi va haver més confusió informativa. De mica en mica, l’espectador va anar notant com la resta de professionals dels serveis informatius de TV3 s’anaven sumant a la intensa cobertura: Montse Tió, Fàtima Llambrich, Isabel Galí, Joan Carles Peris i les múltiples connexions. La recerca de testimonis va ser acurada. I el més important: la selecció d’imatges era prou respectuosa malgrat les circumstàncies. Van oferir majoritàriament plans molt generals de la Rambla, on no es personificaven les víctimes, però que permetien donar un context visual del lloc dels fets per informar l’audiència, que al capdavall és el que demanda l’espectador.
No passava el mateix a Telecinco, on les imatges eren molt més variades però també molt més explícites i, en diversos casos, irrespectuoses amb les víctimes. A La Sexta van optar per la fórmula de la tertúlia especulativa com a complement a les dades que anaven oferint. Les cadenes privades van ser molt més ràpides a l’hora d’oferir el rostre d’un dels suposats terroristes identificats, que mantenien gairebé de manera permanent en pantalla. TVE i Antena 3 van decidir posar el crespó negre al marge superior de la imatge. TV3 el va afegir més tard en l’especial de després del TN.
A nivell televisiu, es fa evident que l’historial d’atemptats que han precedit el de Barcelona ha creat ja una rutina informativa, uns protocols de reacció i uns procediments que han fet que, en aquesta ocasió, la cobertura informativa hagi sigut efectiva. I un fet essencial: TV3, la més propera pel que fa a localització i amb més vincle amb la ciutat, va informar amb molta més contenció emocional que la resta de canals, i això és un símptoma de professionalitat i bon periodisme.
