Recomptes

«A nosaltres ens deixen votar cada quatre anys / però els mercats financers voten cada dia»

Ramón Fernández Durán

Abans del dissabte de reflexió, ja tenim una primera xifra electoral confirmada. 1.200.000 persones no votaran diumenge. I no és que ho facin seguint una aposta llibertària d’abstenció crítica, de legítima arrel anarquista, o que votin en blanc inspirats i enlluernats per aquell Assaig sobre la lucidesa de José Saramago. No, no pas. Són un milió dos-cents mil catalans i catalanes d’orígens molt diversos a qui prohibeixen votar, com ens recorden el CIEMEN i altres entitats antiracistes en cada contesa electoral. Una altra cara més d’un racisme estructural que no cessa, en aquest cas d’evident biaix electoral i de confirmada exclusió política del dret de participació. No disposen de nacionalitat espanyola encara, tot i que molts fa anys que hi són i altres molts hi han nascut. És a dir, que no ho podran fer perquè estan institucionalment vetats i desproveïts d’aquest dret fonamental. Són un 16% de la nostra societat. En canvi, els qui els odien a tots indistintament i sense exclusió (al milió dos-cents mil d’orígens molt diversos que conformen el país sencer) sí que podran votar i ser votats, sigui sota la flama inquisitorial de la rojigualda o sota l’embrutiment xenòfob de l’estelada. Sense dades exactes encara, caldrà afegir-hi, abans no acabi el paràgraf, l’abstenció estructural que nia en una exclusió social cronificada i que, com tot, va per codi postal i per barris. En algunes perifèries catalanes, no vota ni el 10%. Els barris alts voten sempre i l’abstenció mai hi passa del 25%. Tot apunta que així serà de nou –i de vell.

Abans de diumenge al vespre, just abans que tanquin tots els col·legis electorals que deixen fora un milió de conciutadans que no podran ser-ho, també tindrem xifra exacta de l’auge de les desigualtats socials a Catalunya: continuarem sabent del cert que el risc d’exclusió social afecta directament el 29% de la societat catalana. 2.258.000 persones, segons el darrer informe Foessa. No caldrà recompte per saber del cert que 1.386 persones passaran la nit de reflexió i la nit electoral –i moltes nits més, anys inclosos– dormint al ras als carrers de Barcelona, segons l’avaluació precisa que fa cada any la Fundació Arrels. El que també plorarem, de saber-ho massa, és que diumenge hi haurà cinc dones, com a mínim, que ja no votaran: han estat assassinades durant el 2024 per un masclisme fet crim que, durant el 2023, va provocar una violència sexual que cada dia agredeix tretze dones. Tampoc no hi ha marge de dubte ni d’error ni cap enquesta que ho desmenteixi: dilluns l’emergència climàtica continuarà i, malauradament i davant la sequera, mirarem més al cel que als resultats electorals per provar de solucionar-ho. La setmana, però, ens deixa, acabant el paràgraf, esperances mancomunades: dimarts naixia l’ACTE (Assemblea Catalana per a la Transició Ecosocial), integrada per 270 entitats, col·lectius i associacions sota el lema Revolta. Vida. Futur. Més actes i menys paraules, perquè la transició ecològica és alhora inevitable i inajornable i només hauria de ser socialment justa. O això o serà ecofeixista. El congost s’estreny. 

Abans de dilluns al matí ja sabem de totes totes que aquella matinada hi haurà hagut 23 famílies insomnes, pendents de si els desnonen de la casa on viuen: un jutge ja els haurà signat –abans del dia de reflexió, en rutina classista i sense reflexionar gaire– l’ordre de desnonament. I que hi haurà gent posant-hi el cos, provant d’impedir-ho solidàriament. I no, no és cap dada concreta del dilluns 13 de maig del 2024. És la gota xinesa de cada jorn, en el cicle del bucle acumulat de la violència immobiliària. Al capdavall, és el que va passar cada dia del 2023 –7.148 desnonaments a la Catalunya que encapçala el rànquing, de forma indiscutible i indiscutida, des de fa més d’una dècada–. Cara de la mateixa moneda, és molt més que previsible que qualsevol dia del mes de maig ens tornin a recordar, també com a gota xinesa mentre se’ns pixen a sobre i ens diuen que (no) plou, que el preu mitjà del lloguer a Barcelona ha batut de nou el rècord del preu que es paga per viure. Al tancament d’aquest paràgraf és de 1.178 euros, independentment del resultat electoral de diumenge. 

Abans que clogui la nit sabem del cert que els exiliats –els de fa 7 anys i els nous– no hauran tornat encara, que les balances fiscals i socials van descompensades del tot i que tots els estats europeus s’han apuntat a la fal·lera militarista i la bogeria bel·licista que tant bons resultats ha donat sempre, a la llum de totes les històries i totes les guerres. I això inclou el pressupost més militarista del gobierno más progresista: no pot fer riure el que només fa plorar. I, de cirereta final, fins i tot abans que clogui l’any, ja sabem que el BBVA –aquell que es va quedar sis caixes catalanes a preu de saldo regalades pel FROB, aquell banc armat directament vinculat a la indústria global de la guerra i que finança també el genocidi a Gaza– seguirà nodrint-se de beneficis extraordinaris, històrics i antològics: 8.000 milions d’euros durant el 2023, a raó de 22 milions diaris. 2.200 milions només durant el primer trimestre del 2024. A veure qui és l’intel·ligent que diu que ho ha aconseguit amb la suor del seu front, el cansament dels seus braços o un insuportable dolor d’esquena –quan és a costa de les suors, els esgotaments i els dolors de tots els altres–. Recomptes preelectorals, ben dràstics, gens democràtics, ecològicament insostenibles i íntegrament racistes, masclistes i antisocials. Recomptes, recomptes, recomptes. Recomptes anticipats i ressaques a la bestreta. Bona nit i bona sort.