Li recomanem que s’ho mengi d’una queixalada...

La Trinitat Gilbert li feia una entrevista a l’Albert Adrià, propietari del restaurant Enigma. En la conversa ella explicava que fa un any “una de les diversions de l’Enigma era que el client no passava tres hores assegut a la mateixa taula, sinó que anava rotant per espais diferents i llavors tenia cuiners al davant que li preparaven plats. I també de sobte compartia taula amb altres persones”. Llavors l’Albert Adrià li contesta això: “Ja no ho fem. Era un esforç molt gran per a l’equip, perquè havien d’anar controlant el ritme dels plats menjats a cada taula. Acabàvem esgotats. A més, ens vam adonar que el client no ho valorava”.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sobre això, sobre el fet que el client no ho valori, voldria explicar la meva experiència, que és la d’una gran aficionada a anar a tota mena d’establiments on s’hi mengi o s’hi begui bé. En un local “gastronòmic”, ja sigui una cocteleria o un restaurant o un bar de tapes, ja entens que t’han d’explicar allò que prendràs i, sovint, també t’han d’explicar com et recomanen menjar-t’ho i en quin ordre. Ho agraeixes i t’agrada. Els bons cambrers de sala intenten no interrompre cap conversa, i també ser breus. És evident que et fa una certa il·lusió veure la cuina, que t’acabin algun plat a la sala i, potser, fer-te una foto amb el xef. Però també necessites un espai per a la intimitat, per a la teva conversa, per poder –si cal– criticar o lloar el plat o la beguda que t’estàs prenent. Recordo haver anat a un restaurant d’hotel, molt bo, on els cuiners eren tota l’estona davant teu treballant. La correcció feia que haguessis d’estar mirant-los, que no poguessis enraonar en privat i, sobretot, que el sentiment que et despertava aquell plat hagués de ser discret.

Cargando
No hay anuncios

Tinc la sensació, a més a més, que els cuiners, caps de sala i tot el personal, tenen també el dret a fer el mateix: criticar-nos per maleducats o riure si ens barallem. Netejar una cuina a la vista del públic... No m’imagino res més estressant.