Hi ha vegades que vas al metge per un problema i tens la sensació que encerta en el diagnòstic. I fins i tot que et proposa una teràpia adequada. Però quan surts et recepta unes pastilles que no es corresponen ni amb la malaltia diagnosticada ni amb la teràpia promesa, sinó que amb prou feines n’ataquen alguns dels símptomes (encara que siguin dolorosos). Pedro Sánchez hi tocava molt quan va diagnosticar que el problema era haver tret la qüestió catalana de l’àmbit de la política i convertir-lo en una qüestió judicial. I encertava prou amb el tractament quan deia que el que ara calia era, per tant, desjudicialitzar-la. Però la recepta amb què pretén fer-ho és combatre un mal profund només amb aspirines: rebaixen el dolor, però no curen. La seva recepta és un indult que no omple ni de bon tros la teràpia que ell mateix promet: la qüestió catalana quedarà igualment judicialitzada fins i tot si es concedeixen aquests indults parcials. Continuaran les imputacions, els processos, el Tribunal de Comptes desfermat, els exiliats perseguits, un munt de persones fent cua a les llistes de la repressió. Benvingudes les aspirines, si són el pròleg de la teràpia de veritat. ¿La teràpia és desjudicialitzar i començar a fer política? Doncs va. Som-hi.
Vicenç Villatoro és escriptor
