Rebutjar l’herència

Enguany hem aconseguit a Espanya una xifra rècord de renúncia d'herències. Va haver-hi 354.250 adjudicacions d'herències, però 56.108 persones van decidir rebutjar l'herència a la qual tenien dret. És a dir, 1 de cada 6 persones opta per no fer-se càrrec del llegat d'un mort.

A mi aquestes xifres em fan veritable llàstima. Perquè un llegat és un llegat. Esclar, el problema és quan el que et deixen no és una mica de valor, sinó un enrenou: problemes i deutes. Les herències tenen dos signes. O són positives (l'actiu supera el passiu) o són negatives (el contrari: es deu més del que es té).

Les herències es rebutgen per dos motius, principalment. Primer, perquè per realitzar l'herència, fins i tot si és positiva, es requerirà a curt termini una liquiditat de la qual no es disposa. I segon, perquè, descomptats els impostos, quedar-se l'herència comporta posar diners de la pròpia butxaca.

El que sorprèn de veritat és que només 1.344 persones han optat per la modalitat que la llei contempla en dret successori: l'acceptació d'herència a benefici d'inventari. No té gaire més cost i, en canvi, suposa un gran avantatge quan la cosa no és clara i el mort tenia crèdits, hipoteques o deutes. En aquesta modalitat s'assumeix el compromís d'atendre tots els deutes amb els béns del mort, però el patrimoni previ dels hereus, és a dir, els actius que ja eren seus abans d'heretar, no poden tocar-se i queden preservats. En altres paraules, accepto l'herència, retorno els deutes amb el que el mort tenia, i si en sobra alguna cosa m'ho quedo, però si no n'hi ha prou per a tots no hi haig de posar res de la meva butxaca. No quedarà res per a mi, d'acord, però el meu patrimoni i els meus diners tampoc es veuen amenaçats per intentar atendre i resoldre una herència.

Quan una herència queda deserta s’ho acaba per quedar tot l'Estat. Succeeix així a tots els països del món. Però els estats accepten herències només amb aquesta fórmula: a benefici d'inventari! Després d'inventariar adequadament béns i deutes, retornaran als creditors el que es pugui, i si queda alguna cosa, cap a les arques públiques.

Abans que ho faci l'Estat, per què no ho han fet aquests 56.108 particulars?

Doncs perquè la gent no vol problemes i perquè, probablement, parlem d'herències molt negatives de saldo. Així i tot, penso que és responsabilitat dels hereus resoldre tan bé com sigui possible les qüestions que el finat va deixar.