En plena pandèmia de la sida a finals dels anys 80 i principis dels 90, la televisió va intentar convertir-se en una eina pedagògica per pal·liar el terrible rebuig social que els mateixos mitjans havien construït al voltant del VIH.
L’any 1992 la MTV va crear un reality que consistia a ajuntar sis joves de diferents classes socioeconòmiques i diversitat racial perquè convisquessin en un pis de Nova York. L’èxit va ser tan gran que van crear noves temporades que es desenvolupaven en diferents ciutats dels Estats Units. L’any 1994 es va estrenar The Real World: San Francisco i l’edició va generar una gran expectativa perquè un dels integrants del grup era seropositiu. Inicialment el programa no va identificar de quin d’ells es tractava per demostrar que una persona infectada no presentava cap singularitat a nivell humà. Podia ser qualsevol. Va ser la mateixa dinàmica dels participants la que ho va acabar revelant. Es tractava de Pedro Zamora, un jove d’origen cubà que es va guanyar l’afecte de l’audiència i dels companys de pis de seguida. No només tenia un encant especial sinó que va saber convertir aquella situació en una oportunitat magnífica per fer pedagogia per a centenars de milers d’espectadors a la vegada. De fet, la direcció del programa el va incloure en el càsting perquè coneixien la bona feina que estava fent en escoles, instituts i espais de televisió per combatre els estigmes de la sida i les mentides que es creaven al voltant de la malaltia donant consells als més joves perquè prenguessin precaucions. Gràcies al programa, Pedro Zamora es va fer famós als Estats Units i va portar el missatge adequat i una història real a totes les cases. Que un concursant tan estimat confessés que segurament no arribaria a celebrar el seu trentè aniversari va commoure l’audiència, que li va donar un suport incondicional. Però els esdeveniments es van capgirar de manera sobtada. A mitja temporada, Pedro Zamora va haver de ser ingressat, la malaltia es va desenvolupar de manera ferotge i el final de temporada va acabar sent tràgic. El president Clinton va facilitar l’entrada dels seus germans als Estats Units des de Cuba perquè estiguessin amb ell en els seus últims dies de vida. La nit abans de la seva mort, el 10 de novembre del 1994, els companys del programa es van reunir amb ell. I l’endemà al matí va morir. Just l’endemà de l’emissió de l'últim capítol de The Real World: San Francisco, que l’havia fet famós. En el seu funeral, Clinton va posar èmfasi en la tasca pedagògica de Pedro Zamora per enviar un missatge a la població: “En els últims temps el Pedro s’ha convertit en un membre més de les nostres famílies. Ara no hi ha cap persona als Estats Units que pugui dir que no coneix a ningú que tingui la sida. Ara ens toca a nosaltres fer alguna cosa al respecte i que la lluita del Pedro continuï”.
Segurament, aquella temporada de The Real World es va convertir en l’únic reality de la història de la televisió amb una veritable funció social.
