La revolta del bé comú
Al mes de maig, el periodista científic Toni Pou ens descobria una dada força il·lustrativa: apuntava que, en aquell moment, hi havia al món uns tres grams de covid-19 infectant persones. Més enllà de l'anècdota, aquesta dada ens mostra amb cruesa la vulnerabilitat de l'espècie humana. Tres grams de petites partícules han sigut capaços de despullar tot un sistema que es creia tan etern i infal·lible que hi ha qui, com Fukuyama o Thatcher, es va aventurar a decretar la fi de la història i la manca d'alternativa al capitalisme.
Aquesta pandèmia és una de les pitjors crisis des de la II Guerra Mundial. Però, com totes elles, aquesta crisi també pot esdevenir una oportunitat; una espècie de motor de canvi. I és que en tan sols uns mesos el virus ha aconseguit allò que tants moviments polítics i socials hem intentat durant dècades: demostrar que el sistema neoliberal i de mirada estatalista que es va imposar després de la Guerra Freda, a part d'ésser ineficaç, és contraproduent per a la mateixa existència humana.
El virus ha arribat a un planeta corcat per les dinàmiques capitalistes i n'ha accentuat les injustícies i contradiccions. Ha desembocat en un món on la meitat de la riquesa es concentra en mans de l'1% de la població. On les polítiques benestaricides deixen el gruix de la ciutadania sense coixí social i on les dones dediquen, cada dia, més de 12.500 milions d'hores al treball no remunerat. On 70 milions de persones s'han vist obligades en el darrer any a cercar refugi i on 13.400 armes nuclears podrien acabar amb l'espècie humana en qualsevol moment. En definitiva, el virus ha arribat a un planeta malalt on la supervivència de l'actual sistema implica la mort dels ecosistemes, és a dir, la nostra mort.
La lògica dels estats nació no ha fet més que facilitar la propagació de la insolidaritat inherent en el neoliberalisme. No cal anar molt lluny per comprovar-ho. Quan el virus va arribar a la Unió Europea (un dels projectes més ambiciosos a l'hora d'implantar estructures que superin la visió estatalista), aquesta va desaparèixer per complet. Els estats van tancar fronteres i, seguint la lògica de mercat, van emprendre una lluita feroç pel material sanitari. És la mateixa lògica que dificulta una resposta a la pandèmia solidària i ambiciosa d'àmbit europeu.
És en aquest context on tindrà lloc la batalla ideològica més important dels pròxims temps. Presenciarem un dur enfrontament d'àmbit internacional entre aquells moviments reaccionaris que lluiten per perpetuar els seus privilegis a través d'un discurs populista i de la restricció de drets i llibertats; i aquells que apostem per un canvi de model profund que posi el bé comú com a nucli central d'un nou paradigma.
Els primers fa temps que s'estan organitzant. Han construït un relat homogeni a tot el món basat en l'odi i la crispació. Han obtingut triomfs polítics importants com Trump, Bolsonaro o l'auge de l'extrema dreta a Europa. No obstant això, la revolta del bé comú està prenent forma ràpidament per oferir una alternativa real a un món agònic. Una alternativa que representi una presa de consciència global que es basi en la més gran de les lliçons que hem après durant la pandèmia: avancem quan pensem de forma col·lectiva i actuem de manera solidària.
La Progressive International és el paraigua sota el qual moviments de tot el món ens hem unit amb l'objectiu de crear un nou ordre mundial més democràtic, just, plural i sostenible. Un nou ordre que ha de comportar la implementació d'un model de governança global innovador que, des de la fraternitat entre pobles, sigui capaç d'entomar amb eficàcia aquells reptes que només es poden abordar des d'una òptica planetària com és la gestió d'una pandèmia, la desnuclearització o el canvi climàtic.
Aquesta governança global ha de conviure amb un subnivell de governança local-regional àgil, transparent i participatiu que garanteixi els drets, els deures i el benestar de tota la ciutadania sense exclusions. Se’n diu subsidiarietat. Per això som tants i tantes les que volem una República que lideri aquest debat i en sigui pionera.
El covid-19 deixarà molts aprenentatges. Tots hem entès, per exemple, com són d'importants els serveis públics, l'economia local o el benestar col·lectiu. I precisament perquè volem aprendre de tot plegat, la pandèmia ha de ser l'inici de la revolta del bé comú. Una revolta que comença a cadascun dels nostres barris amb xarxes ciutadanes sòlides i cooperatives; amb unes economies locals ètiques i sostenibles, i amb un canvi de mentalitat profund que entengui la llibertat i la felicitat com la capacitat de desenvolupar la nostra vida de forma plena en entorns justos i saludables on l’objectiu principal no sigui consumir com més millor, sinó garantir que tothom tingui accés a un mínim vital. Aquesta és la millor base per construir una societat empàtica, cívica i inclusiva i que, per a moltes i molts de nosaltres, només es pot traduir en forma de República Catalana. Un projecte al qual no només no renunciem, sinó que l’entenem com a inevitable.
La revolta és l'única sortida digna davant la perspectiva d'un no futur. Per això, és l’hora de prendre les regnes del nostre destí. És l'hora del bé comú.
