Catalunya i la revolució dels valors

Director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau de la Universitat Global de JindalFa pocs mesos la Universitat Autònoma em va convidar a Barcelona per fer diverses conferències sobre democràcia, pau i no-violència. En un acte que vaig compartir amb la doctora Cristina Narbona, del Partit Socialista Obrer Espanyol, vaig explicar que un dels grans problemes de les democràcies liberals en el món actual és la manca de líders polítics amb capital moral. Em refereixo a ciutadans-polítics que estiguin més preocupats per l’art d’organitzar una societat que no pas per governar persones amb mentides, corrupció i força. Si el preu polític de governar els altres, en comptes d’organitzar una societat amb ells, és humiliar els que no estan d’acord amb tu, el preu és sens dubte excessiu i no hi ha espai per a la democràcia.

Arran dels enfrontaments a Barcelona de la policia antidisturbis amb els independentistes no-violents, seria perfectament legítim preguntar-se per què els que exerceixen el poder polític tenen tanta dificultat per ser justos i ètics. ¿Això vol dir que en el món actual l’ètica ja no és rellevant per a la política? ¿O hem d’arribar a la conclusió que en l’àmbit del poder polític no hi ha consciència moral?

Quan parlo de política amb consciència, estic pensant en una societat de ciutadans regida per la veritat i que es construeix sobre la veritat. El filòsof txec Jan Patočka va escriure una vegada que “viure sense estar disposat a sacrificar-se pel que fa que la vida tingui sentit no és viure”. Patočka va argumentar que la història es va iniciar quan les persones van començar a moure’s en el món d’una manera clarament humana, vivint en la veritat.

Avui els catalans estan fent història, amb Espanya o sense. I no només perquè alguns volen la independència i altres segueixen sent fidels a la sobirania espanyola, sinó perquè, a diferència dels agents de la policia que ataquen les manifestacions, apel·len al concepte 'consciència' en la política per donar un fonament més ètic a les seves reivindicacions civils. Per això, estic convençut que mai no podrem preservar la democràcia espanyola, ni tan sols 'democratitzar-la', sobre la base de l’estat de dret, si no construïm alhora un estat ètic que, independentment de fins a quin punt sigui sobirà, sigui més humà, compassiu i empàtic.

Siguem francs. Vist des de lluny, el que falta avui en l’agenda del futur de Catalunya és simplement el concepte 'política amb consciència'. La política amb consciència no és la pura pràctica de la moral, sinó sobretot la creació d’un espai que s’hauria d’entendre en termes de decència i no-violència. Simplement és una qüestió de posar-se al servei de l’alteritat dels altres. Es tracta d’una concepció de la responsabilitat que sens dubte no encaixa amb els que estan al costat del poder i d’un estat centralitzat, sinó que concerneix concretament la vida dels que pensen de manera diferent i volen viure autònomament. Aquesta preocupació autèntica per l’alteritat dels altres ens recorda la fragilitat inherent de l’existència humana i la fragilitat de la condició política humana.

Pegar a catalans joves i vells que es manifesten per la independència de Catalunya és un senyal de debilitat, no un exemple de lideratge moral. L’ús de la violència no és ni un signe de tolerància, ni una invitació al diàleg, sinó una manera d’intentar demostrar que un és l’amo a casa d’algú altre. Encara que es tinguin les millors intencions del món, no veig com i per què el lideratge polític i la força policial necessiten humiliar els catalans per controlar-los.

Si demà la majoria dels catalans, excepte una persona, canvien d’opinió i es converteixen en unionistes, la veritat seguirà sent la veritat, encara que sigui per a una minoria formada per una sola persona. Això em porta a la qüestió de si el que està passant a Catalunya té algun efecte sobre el que passa al món amb l’alteritat dels altres. Crec fermament que el que està passant a Catalunya no és una revolució política, sinó el que podem anomenar 'revolució dels valors'. Manllevo aquest terme de Martin Luther King, que considerava que la història consisteix a escoltar i aprendre. Sabia que, si no opten per escoltar-se els uns als altres, els humans caminaran a les fosques. El doctor King era valent no perquè pogués derrotar els seus adversaris a través de la força física, sinó perquè va contribuir a guanyar una democràcia per al seu país a base de protestes pacífiques i no-violentes. Va salvar Amèrica, perquè creia que la democràcia nord-americana és important, però sobretot perquè opinava que la dignitat humana és important. Al capdavall, la combinació de la política amb l’ètica no és un somni ingenu. Naturalment, per als que entenen la política com l'alta responsabilitat d’assolir l’estat ètic de la societat, subordinar la política a la consciència és comprendre i practicar la democràcia en termes de decència. Naturalment, si això és així, és hora que els líders polítics prenguin consciència que només hi ha una via a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món per mantenir-se fidels a la noció democràtica de la política: ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència. Però, per fer-ho, cal que tothom pari atenció a la 'revolució dels valors' de Catalunya, incloent-hi els mateixos catalans.