Les Rambles com a infraestructura social

Recentment he tingut l’oportunitat, juntament amb tots els membres de l’equip Km-Zero, de participar activament en el treball per definir les estratègies i la reurbanització de les Rambles de Barcelona. L’experiència ha estat única per molts motius. Entre d’altres, per la singularitat dels termes en els quals l’Ajuntament de Barcelona va convocar el concurs públic, en plantejar per primera vegada, en el projecte d’actuació en un espai públic emblemàtic de la ciutat, un acostament integral.

El debat de com rescatar les Rambles actuals d’una realitat empobridora des de molts punts de vista (comercial, habitacional, social i cultural) s’obria així a molts experts que feien les seves propostes des de disciplines diverses. Alhora, la cooperació ciutadana que Km-Zero ha articulat al llarg del procés ha posat en relleu el que, segons la meva manera de veure-ho, és la qüestió essencial que hauria de canviar la nostra manera de programar les obres de transformació física a la nostra ciutat. Estic parlant de les infraestructures comunitàries i de confiança entre la ciutadania i els tècnics externs i els de la mateixa administració pública.

L’encàrrec que vam rebre per redactar l’avantprojecte d’urbanització i el document d’estratègies tenia una durada de sis mesos. Al llarg d’aquest breu marge de temps vam obrir un espai a peu de carrer que vam anomenar Espai Cooperatiu Ciutadà, en el qual, d’una banda, l’equip d’estratègies treballava en obert i atenia la ciutadania que s’hi acostava a informar-se i opinar; i, de l’altra, a les tardes, es reunien els membres dels grups cooperatius que abordaven les diferents temàtiques: moviment, cultura i equipaments, economia i treball, i comunitat i espai públic. Fins a 500 persones hi van ser convidades i es van anar sumant a les reunions, els seminaris i els tallers.

En el breu temps amb què els vam convocar i amb la intensitat i el ritme de treball cooperatiu a què els vam sotmetre, va quedar àmpliament demostrat que les Rambles i el seu futur interessen i comprometen tothom. Tot i així, a través d’una acció coordinada amb l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i SOS Rambla i amb l’ajut d’Arquitectes sense Fronteres, vam fer una acció de recerca, edifici per edifici, per fer un primer intent d’elaboració d’un cens real del nombre de persones que hi vivien. A l’espera de disposar d’un cens definitiu que hauria de fer amb urgència el mateix Ajuntament, el que va quedar palès és que, mentre el carrer s’omple de gent, es van buidant les cases. Perquè, contràriament al que solem pensar, el gran problema de les Rambles no és la gran afluència de persones sinó la desertització de veïnatge.

Per això, el que ha passat al llarg del nostre treball a les Rambles és que, al mateix temps que redactàvem els documents encarregats per l’administració, havíem de posar en valor les persones i entitats que, malgrat que no necessàriament viuen allà, se senten profundament compromeses i concernides amb el repte de rescatar les Rambles. Ens vam trobar així impulsant la creació del que ara anomenen Comunitat Rambles, que ni té NIF, ni té una junta, ni té una presidència. Una comunitat que no substitueix cap entitat o associació i en la qual poden participar el conjunt de persones que dia a dia s’han de sumar a cooperar en la transformació del passeig.

És difícil trobar un espai més emblemàtic i protagonista al llarg de la història de la ciutat de Barcelona. Les Rambles són el lloc on s’han dut a terme les lluites per a l’emancipació social, cultural, política i sexual que caracteritzen el que entenem per espai públic urbà democràtic als segles XX i XXI. Les Rambles, per tant, per poder ser reconegudes com un bé comú urbà, necessiten la comunitat que les reivindiqui i governi des de la proximitat. Per això, igual que l’enginyeria de Km-Zero ha dibuixat fins a l’últim detall del garbuix de xarxes d’instal·lacions de clavegueram i altres serveis, l’equip d’estratègies hem hagut de construir la infraestructura d’aliances ciutadanes que a partir d’ara hauran de supervisar l’acompliment del projecte per part de l’administració i els càrrecs electes.

Ja mai més s’hauria de poder plantejar fer una inversió en la millora d’un carrer o una plaça sense el reconeixement que cal desenvolupar, al mateix temps i amb el mateix grau d’importància, les eines i els recursos perquè la ciutadania pugui cooperar en el projecte amb l’administració i els tècnics externs. D’igual a igual, sense jerarquia ni paternalismes. Amb maduresa i respecte per tots els diferents espais des dels quals fer aportacions.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió dels serveis, es doten d’espais formals i informals que reconeguin i fomentin que la ciutadania actuï de manera cooperativa i també vigilant amb l’administració, de manera que es puguin adoptar les millors decisions en un entorn complex. És una nova cultura de la gestió pública i, mirant d’aplicar-la a les Rambles, hem notat encara alguna resistència. Tot i així, aquesta manera de fer ha arribat per quedar-se i és clau que la ciutadania torni a sentir que l’administració pública treballa no només per a ella, sinó al seu costat.