En un panorama polític molt polaritzat pel conflicte entre els governs català i espanyol a propòsit de la consulta d'autodeterminació passa molt desapercebuda quina és la política de Rajoy respecte a les Illes Balears i el País Valencià, governades totes dues pels seus coreligionaris. Tant José Ramón Bauzá com, sobretot, Alberto Fabra havien posat sobre la taula en els últims mesos i setmanes la necessitat de reformar un sistema de finançament autonòmic que els perjudica de forma notable. Així, segons les dades de la liquidació del 2011, les Illes Balears, que abans de l'anivellament ocupaven la segona posició en recursos amb un índex 121,7, cauen fins a la novena amb un 100,8. El cas del País Valencià és més sagnant perquè, tot i situar-se en novena posició i per sota de la mitjana amb un índex 93,7 abans de l'anivellament, el sistema encara l'enfonsa més i li rebaixa els recursos en una dècima, cosa que el fa caure fins a la tretzena posició (d'un total de 15).
Durant el govern Zapatero, l'executiu valencià del PP va impulsar una furibunda campanya contra el sistema de finançament pactat entre la ministra Salgado i el tripartit català. Els resultats demostren que, en efecte, aquell sistema no ha solucionat la tradicional discriminació que pateixen les comunitats mediterrànies en contraposició amb les de l'interior peninsular (Madrid és un cas a part). Tant Camps en el seu dia com Fabra després van prometre que quan Rajoy arribés al poder solucionaria aquesta injustícia i el maltractament fiscal dels valencians.
A l'hora de la veritat, però, res de res. Rajoy ha endarrerit la negociació del nou sistema de finançament fins a mitjans de l'any que ve, i en cap cas entrarà en funcionament abans del 2015. A més a més, des del ministeri d'Economia s'avisa que l'Estat no aportarà més recursos a la cistella comuna. Aquesta decisió perjudica els ciutadana valencians i balears, però sobretot demostra que el drenatge de recursos del Mediterrani cap a l'interior és un fenomen estructural al marge del partit que governa a Madrid. I aquesta asfíxia que pateixen les zones més dinàmiques és un dels motius pels quals l'economia espanyola no acaba d'arrencar.