Rajoy espera que Mas ho deixi córrer

Madrid"Rajoy està preocupat". El seu entorn no amaga que la situació a Catalunya no és un plat de bon pair en aquests moments. Els partidaris de l'estat propi no van a menys i sí que reculen les forces fins ara centrals -amb qui el PP creu que hi ha "marge d'entesa"-, tal com va evidenciar ahir el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Al president espanyol l'agenda sobiranista se li suma al maldecap de la corrupció i a la lluita contra la crisi. Però Rajoy no és precisament un líder sobrat de gosadia. No ofereix plans atractius i les alternatives que demanava dimecres el portaveu de CiU Josep A. Duran i Lleida són escasses. Un cop ha afirmat que "mai" un govern central havia estat "tan solidari i havia ajudat tant la Generalitat" a evitar la fallida com el seu (ahir ho va dir al debat de política general al Congrés a Alfred Bosch, d'ERC) esgota l'argumentari.

I a la Moncloa són "perfectament conscients" que per a una majoria de catalans ells es queden curts, segons admeten a l'ARA. Fa mesos que han assumit que l'auge de l'independentisme no és conjuntural i que no és un suflé que hagi de baixar d'un dia per l'altre. De fet, Alícia Sánchez-Camacho fa temps que ho abona acusant CiU d'haver dut el sobiranisme a l'espai central.

Rajoy ni presenta ni presentarà, segons aquestes mateixes fonts, solucions "revolucionàries", més enllà de reivindicar el seu "esforç amb Catalunya en un context de crisi" i d'obrir a l'estiu el meló del finançament de la Generalitat en una negociació extensiva a la resta de comunitats del règim comú. Fa uns mesos el líder del PP va dir no al pacte fiscal i va precipitar l'avançament electoral català. Potser avui tindria maneres més suaus per no "carregar la barca de Mas", però seguiria dient no a un model pactat bilateralment i inspirat en el concert.

Per solucionar l'assumpte català a la Moncloa s'ho juguen a dos moviments que depenen poc o gens de la gestió de Rajoy. El primer que esperen és que, entre 2013 i 2014, l'economia remunti; al debat de política general el president espanyol ja no va anunciar retallades i es preveu que el 2014, quan Artur Mas i Oriol Junqueras haurien de preguntar als catalans si volen l'estat propi, sigui de creixement. Les fonts pròximes al cap de l'executiu espanyol creuen que si bé l'independentisme no es dissoldrà en una Espanya més pròspera sí que es relaxarà. Segons diuen, hi haurà més pressió "de gent important i influent a Catalunya" per aparcar un enfrontament entre governs "que la crisi atia".

La segona esperança passa per una renúncia de CiU a l'agenda sobiranista. La federació es va presentar amb un programa que incloïa l'estat propi el 25-N i va passar de 62 a 50 escons. Les enquestes mantenen la tendència a la baixa (el CEO els en dóna entre 40 i 42) i el PP -i també la majoria de dirigents d'Unió- sosté que "la deriva" de Mas no fa més que alimentar ERC i les formacions "radicalitzades i antisistema" com Ciutadans o la CUP.

Per això esperen que Mas rectifiqui i canviï de pantalla. "És cert que es va presentar amb l'estat propi i que la majoria dels seus votants ho volen, però també que molts ni volen un xoc de trens desigual ni estan disposats a assumir-ne els costos; entendrien el canvi de prioritats", apunten les fonts de la Moncloa. Una reculada de CiU com la que espera Rajoy no és senzilla de fer ni explicar.

"Tacte" i bon to amb Mas i CiU

El president espanyol no té gaire a oferir, però "té tacte" i per això evita l'enfrontament directe amb Mas i CiU. Intenta "fer-l'hi fàcil" i evita donar-li arguments "per seguir enrocat". Rajoy no s'acarnissa verbalment amb el dret a decidir i busca que Mas rectifiqui pel seu propi peu, però no desactivarà cap acció legal contra la declaració de sobirania o la llei de consultes. Ahir, un cop més, va insistir a mantenir obertes les vies de diàleg amb els grups però sense gaire contingut.

I per què no arrisca amb una oferta valenta que ompli algunes aspiracions catalanes? Les fonts sustenten que "no hi ha marge" per dos raons. La primera és que la sobiranització de CiU i el PSC ha provocat que l'espanyolisme no sigui testimonial a Catalunya i els votants del PP i C's (amb 19 i 9 escons) "no entendrien fer concessions" a la causa independentista, "com va fer Zapatero i fa Rubalcaba amb resultats eloqüents per al PSOE i el PSC". La segona és que Rajoy s'"autoimposa" no ser "temerari com Zapatero" i no forçarà el marc legal ni negociarà res sense un encaix constitucional "clar". Al PP no volen ni parlar de reformes constitucionals i processos constituents (ahir va quedar ben palès al debat amb les minories) i apunten que cal "arremangar-se" per clarificar competències.

Rajoy no té grans ofertes. Espera que la qüestió catalana, com altres, es resolgui per decantació. En aquest cas amb Mas desistint del guant que va recollir a la Diada.