Radiografia de l’exclusiva del dia
Les fotografies de la revista Lecturas on es veu el marit de la infanta Cristina agafat de la mà d’una dona passejant per la platja han provocat un esverament col·lectiu en els programes de televisió. Aquesta és la síntesi de la dinàmica mediàtica que es va construir al seu voltant:
Reiteració de la imatge de portada: La fotografia de portada del Lecturas s’ha convertit en part del decorat dels programes.
El gran interrogant: ¿Qui era la dona que acompanyava Urdangarin? La titllaven de mujer misteriosa. Un concepte mesquí perquè trasllada la ignorància dels mitjans sobre la identitat de la persona i li dona un tracte pejoratiu. La dona no és misteriosa. És la premsa qui ignora de qui es tracta.
Tractament de xafarderia més que de notícia: Els informatius de les televisions públiques van evitar dimecres informar de l’exclusiva. Informativos Telecinco va ser el noticiari que hi va destinar més temps i fins i tot un reportatge biogràfic d’Urdangarin que s’acostava més a l’obituari que a la informació rosa.
Especulació pura: Alguns dels especialistes asseguraven que la notícia feia dos anys que s’estava treballant. El cert, però, és que quan ha saltat l’exclusiva ningú no en sabia absolutament res.
Vocabulari que sobredimensiona el cas: Bombazo i escándalo van ser els termes més utilitzats per anunciar la informació. Pilar Eyre qualificava a TV3 la seva jornada professional de "día glorioso".
Eufemismes: Com sol passar amb el rei emèrit, es van recuperar les clàssiques evasives i el llenguatge ensucrat per definir el que era obvi. “Relación especial”, “una amiga”, “una señorita”...
El masclisme habitual: En el procés d’identificació de la parella desconeguda d’Urdangarin, Sálvame assegurava tenir "unos cuantos bombazos". La notícia era que la dona estava casada i tenia dos fills, com si aquesta condició convertís en més bruta i morbosa la persona, la relació i l’exclusiva.
Mentides com a esquer: En el mateix programa de Telecinco també asseguraven que tenien la reacció de la infanta Cristina per atrapar l’audiència.
La persecució de la premsa: Dijous, la persecució dels mitjans a la nova parella d’Urdangarin era un cas clar d’assetjament mediàtic.
Connexions inútils: Les cadenes privades van distribuir reporters en directe a la platja on es van captar les fotografies, a Ginebra i en diferents punts de Vitòria. Es creava una falsa sensació de cobertura informativa, totalment buida de contingut.
Sobreprotecció de la casa reial: L’obsessió d’alguns tertulians radicava en delimitar escrupolosament qui forma part de la casa reial i qui no, excloent-ne Urdangarin per alliberar el monarca de qualsevol daltabaix mediàtic.
El fantasma del cas Nóos: El pitjor de tot plegat per a la Corona no són les fotos de la platja sinó com l’exclusiva ha provocat el ressorgiment del cas Palma Arena i el cas Nóos. Els mitjans han recuperat imatges d’arxiu, detalls del sumari i circumstàncies que incomoden la casa reial perquè tornen a ventilar uns draps bruts que recorden a la ciutadania la desestructuració, corrupció i decadència de la institució monàrquica.
