6/4: La radiant

Fa uns anys, em sorprenia que, en un estat tan jacobí i centralista com França, les banderes catalanes i les invocacions a la catalanitat fossin tan i tan presents a la Catalunya del Nord. Més, de vegades, que no pas a la del Sud. Diria que França havia aconseguit que la catalana –com d’altres de l’hexàgon– esdevingués una identitat regional més o menys folklòrica, del tot assumible per l'estat francès perquè ni competia amb la identitat francesa ni la modificava. Amb les excepcions que es vulgui. Mentre que al Sud la catalanitat representava una identitat forta que es podia arribar a contraposar a la identitat espanyola o com a mínim posar en qüestió la idea oficial de què era Espanya. Simplificant massa, podríem dir que al Nord la catalanitat era una identitat regional i al Sud una identitat nacional. Però potser per influència del Sud, o per l’evolució mateixa de l’estat francès, la seva extrema dreta (i no només) ha començat a témer que algunes identitats regionals xoquin amb la identitat francesa, amb risc de modificar-la i potser fins i tot de competir-hi. Passar de Perpinyà la catalana a Perpinyà la radiant és una expressió d’aquest temor. I una aposta per reconduir la catalanitat del Nord a una identitat regional. És a dir, innòcua.