Racialització, blancor i negror
La base del racisme és interioritzar la idea que diferències superficials i irrellevants en el físic de les persones tradicionalment associades al concepte raça -com ara tenir la pell més o menys fosca- són el correlat inseparable de diferències profundes, substancials i irreversibles que legitimen discriminar i establir graus de qualitat humana. I del tracte social que se’n deriva en podem dir racialització. Si presentes uns trets racials que en una determinada cultura s’associen a un paquet de prejudicis -a judicis que no resisteixen una anàlisi objectiva-, et cau a sobre aquest paquet. De fet, no cal ni que els presentis, només cal que els percebin. Fa pocs dies els van percebre Vanity Fair i Deadline quan van parlar d’Antonio Banderas com un dels pocs actors “de color” nominats als Oscars. I, alerta!, que les etiquetes ètniques -amb un ètnic que sempre voreja racial - també s’utilitzen per visibilitzar i cohesionar comunitats. També es reivindiquen amb orgull. Està mal vist obviar-les i no són sempre òbvies. Per exemple, Ricky Martin es veu “de color” i no pas “blanc”. Alguns trets ètnics acaben sent tan subjectius que al final ja no es tracta de si ets “blanc” o “de color” sinó de què vols ser.
Tot el que he dit pot contribuir a veure la raça com una mera construcció social, de manera semblant a com conceben el gènere importants corrents feministes. I aquesta idea, associada a la correcció política, està tenint importants conseqüències en els usos lingüístics. La principal: la propagació pandèmica de l’adjectiu racialitzat per referir-se a persones amb trets físics susceptibles de servir de base per discriminar. (Un adjectiu, per cert, que ja inunda els mitjans i encara no té entrada ni tan sols al Termcat.) Correm el risc imminent de veure com els negres, els gitanos o els xinesos són mediàticament subsumits en el terme “persones racialitzades”, de manera no gaire diferent de com els immigrants passen sovint a ser “persones estrangeres”. Però, com diu molt bé Moha Gerehou a Eldiario.es, “ racialitzat no és la manera políticament correcta de dir negre ”. Racialitzat és algú -i torno a Gerehou-“que rep un tracte favorable o discriminatori basant-se en la categoria racial que la societat li atribueix” i, per tant, tots som racialitzats en la mesura que la manera com se’ns percep racialment afecta el tracte social que rebem. L’adjectiu racialitzat és del tot inadequat com a terme informatiu per descriure algú, perquè no parla d’aquest algú sinó d’una mirada exterior altament variable i subjectiva.
Des d’aquí expresso ja ara la meva impotència per aturar l’allau de racialitzats que ens ve a sobre. Tot i així, em permeto recordar que la grogor, la negror o la blancor d’una pell no és una construcció social, és una realitat objectiva, i no serà invisibilitzant-les que combatrem el racisme. “¿Però no és irrellevant informativament?” No, mentre no ho sigui socialment, i estem lluny d’aconseguir-ho. Si em discriminen perquè soc negre la meva negror és una part essencial de la notícia.
