La por, la ràbia i el fang

Si em demanessin una sola paraula per traslladar-los què es nota a l’ambient als Estats Units, els diria que és por. Si ho volen, podem deixar-ho un graó per sota i dir-ne “profunda inquietud”, però ja m’entenen. Les eleccions ja no són la festa de la democràcia, sinó un dia per passar-lo amb el cor encongit.

Hi ha molta gent que té por del que pot passar dimecres. Por que, si guanya Harris, Trump no ho accepti i por que, si guanya Trump, comenci una revenja. D'acord, a Trump ja el coneixem, viu d’espantar. No hi ha millor elogi per a ell que ser temut. “El veritable poder és la por”, va dir. I per això el seu discurs és ple d’insults i amenaces.

La por no farà caure unes institucions sòlides com les nord-americanes, o una economia que encara no ha desat les carabasses de Halloween que ja guarneix l’arbre de Nadal. Però la vida nord-americana està corcada per la ràbia i per la divisió que ja fa anys transmet la política, i que amb Trump ha arribat a les cotes més violentes.

I el món és ple d’aprenents de Trump.

Soc als Estats Units, però els ulls se me'n van als vídeos de València. N’hi ha dos que no em trec del cap: els de la consellera Nuria Montes. No sé quin dels dos és més repugnant. Al primer, vol transmetre autoritat a veure si guanya punts per comparació amb un Mazón convertit en una desferra política, però només s’hi veu autoritarisme de via estreta. I al segon, amb aquella veu de xaieta, ens vol fer creure que sap escoltar les crítiques, que té tots els registres comunicatius i que ella també té sentiments. Quin fàstic.

Part del fang i els crits que ha entomat Felip de Borbó al país on el seu antecessor, Felip V, està penjat en un quadre cap per avall, els pot agrair a la supèrbia i la ineptitud de gent com ella.