Les quotes del català

Les quotes per a la producció i el doblatge en català a les plataformes digitals són, al mateix temps, una notícia positiva i negativa. Positiva si tenim en compte que s'ha fixat una quota del 6%, i el màxim que es podia assolir (dins el paràmetres en què es produïa la negociació) era el 7,5%: hi ha un 30% de l'oferta de les platafomes reservat a la producció europea. Dins d'aquesta quota europea la meitat (el 15%) és per a les llengües de l'Estat i, d'aquest percentatge, un 40% serà per a les llengües (mal dites) cooficials. Hauria estat millor un 50% del percentatge corresponent a Espanya (és a dir, l'esmentat 7,5%), però el 6% no és menyspreable. Sobretot quan la, diguem-ne, proposta inicial del govern d'Espanya era cap percentatge: res de res, tot el 15% dedicat “a les llengües oficials a Espanya”: dit d'aquesta manera, això volia dir tot per al castellà. 

Tanmateix, no hi ha cap motiu per al triomfalisme, perquè el fet mateix d'haver d'establir aquestes quotes, i la manera com s'han hagut d'establir, ja ens du a la part negativa de la notícia. Es corrobora que Espanya és un estat que es resisteix amb totes les seves forces a reconèixer plenament la seva diversitat lingüística i cultural -també ens ho demostra l’últim pronunciament del Suprem sobre la immersió lingüística-, i que només ho fa, i amb comptagotes, quan un govern de centreesquerra (amb un de dreta no cal ni parlar-ne, perquè la dreta espanyola va a misses en sufragi de l'ànima de Franco) s'hi veu obligat per poder tirar endavant els pressupostos. D'un govern progressista, tornem-ho a dir, se n'ha d'esperar (se li ha d'exigir) una actitud favorable a aquesta diversitat lingüística i cultural que vagi molt més enllà d'un 6% arrencat amb fòrceps i a base de caramboles a tres bandes entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el govern d'Espanya.

Posats a dir també s'hauria d'esperar aquesta mateixa actitud de les mateixes plataformes, més que més perquè ja n'existeix una, Filmin, que, sense que cap llei ni normativa l'hi obligui, ja ofereix més d'un 20% dels seus continguts doblats o subtitulats en català (i més d'un 60% de producció europea). No és que a Filmin no els agradi fer negoci, suposo. No és només una qüestió de sensibilitat, sinó també d'entendre que les llengües determinen espais comunicatius i, per tant, de mercat. La diversitat lingüística, com la cultura, genera negoci i llocs de treball, la mena d'arguments que solen fer-se servir per defensar els parcs temàtics i el turisme porqueria.

A més, els drets lingüístics són drets fonamentals, i una democràcia (i encara més l'espanyola, que és la millor del món) ha de garantir-los. Espanya és un país en què la dreta, com veiem, no té cap inconvenient a associar un canal infantil en euskera amb adoctrinament per al terrorisme. Tenir un 6% de català a les plataformes ens recorda que estem, pel que fa als drets lingüístics dels catalanoparlants, en un moment comparativament anterior al dia que la negra Rosa Parks va decidir no aixecar-se i cedir a un blanc el seu seient dins el bus. Fixar aquesta quota no fa cap mal, però tampoc ens fa arribar encara enlloc.