El Mundial més indecent de la història li està donant a Qatar, i a la seva col·laboradora necessària, la FIFA, un dels millors espectacles esportius en molt de temps.
Al mateix moment que cau una vicepresidenta del Parlament Europeu, després que el seu pare fos enxampat fugint amb una maleta plena de bitllets d’un suborn probablement qatarià que investiga la Fiscalia belga, Croàcia tomba el Brasil de Neymar i Vinícius; el Marroc de la diàspora esdevé la primera selecció africana que entra a les semifinals del Mundial en eliminar la Portugal de Cristiano Ronaldo, que se’n va del camp sol i plorant; l’Argentina elimina Holanda amb Messi cobrant-li amb gestos que no fan per a ell antigues factures blaugranes a Van Gaal, i l’Anglaterra més plena de gentlemen en dècades cau davant de França, que va camí de repetir campionat, cosa que no passa des de fa 60 anys. La Copa del Món ens ha deixat sense alè el cap de setmana.
Ha calgut fer hibernar les lligues, però el fet que el Mundial s’estigui jugant a començament de temporada explica el desplegament de frescor física i mental de jugadors que corren poderosament els 90 o els 120 minuts si cal.
El Marroc està vivint sota els efectes del placebo geopolític més gloriós de la seva història recent: guanyadora davant de Bèlgica, d’Espanya i de Portugal, ara s’enfrontarà a França, en un partit que posarà en dificultats la Gendarmeria i els sentiments de milions de francesos, com el d’una noia de París que confessava: “Dimecres que ve és com si juguessin el meu pare contra la meva mare”.
I el millor encara ha de venir: aquesta setmana sabrem si la història ha fet esperar Messi fins als 35 anys per ser campió del món, encara que a milions d’aficionats no ens calgui que aixequi el tronxo per considerar-lo el millor de tots els temps.
