Quin gol, senyors! (1973)

De la crònica de Joan Garcia Castell (Barcelona, 1923-1978) a 'Hoja del Lunes'(24-XII-1973), periòdic setmanal de l’Associació de la Premsa. Traducció pròpia. Aquests dies es commemoren els 50 anys de la memorable primera Lliga que Johann Cruyff va jugar amb el Barça. El seu fitxatge va ser extremadament laboriós i tens. El jugador va rebutjar amb fermesa l’acord de l’Ajax per vendre’l al Real Madrid. Va perseverar en el seu propòsit d’anar al Barcelona. El seu traspàs, el més car de la història del futbol fins aquell moment, es va substanciar el 1973.

M’han de permetre que comenci avui recordant el fabulós gol de Johann Cruyff en el partit que el Barcelona va guanyar dissabte passat per 2 a 1 a l’Atlètic de Madrid. No tan sols per justificar el títol d’aquesta crònica, sinó perquè aquella jugada no fa res més que honorar l’extraordinària intervenció de l’as holandès a l’inaugurar el marcador. Va ser una rematada no únicament acrobàtica, sinó increïble; és una acció que molts jugadors no podrien realitzar, probablement, ni amb la mà. De tal manera va recollir la passada llarga i la centrada de Rexach des de la dreta, que semblava anar per la línia de fons, però, en un salt espectacular, i d’esperó, Cruyff va pentinar la pilota per donar-li un efecte incomprensible i enviar-la al fons de la xarxa. Una jugada per filmar i passar-la una i mil vegades en càmera lenta... i seguir sense comprendre-la. Val a dir que el Barcelona va merèixer ser el triomfador, però va ser un curt vencedor en guarismes al marcador. En el primer temps, sense assolir la brillantor, espectacularitat i eficàcia d’anteriors actuacions en el primer temps, i atenent que tenia davant un rival tan temible i tan dur defensivament com l’Atlètic, mereixia un premi superior a aquell gol de Cruyff, aconseguit als 43 minuts, prop ja del seu final, tot i ser aquest, com queda ressaltat, de tan brillant execució. [...] Va ser un primer temps de ple i absolut domini, d’assetjament constant a l’àrea de Reina [porter de l’Atlètic], de continus i compromesos perills per a ell, que en múltiples ocasions en va veure de tots colors per allunyar la pilota, refusant-la com podia amb el puny, salvant les seves defenses la situació, amb gran eficàcia, però també amb una excessiva duresa tolerada per l’àrbitre. [...] El conjunt blaugrana va seguir atacant amb fervor, incansablement, després del descans, fins a arribar el segon gol. [...] Una passada de Cruyff cap a la dreta la va connectar Rexach amb una de les seves inapel·lables rematades, i el segon gol va pujar al marcador. Es pot comprendre l’eufòria. El Barcelona semblava ja disparat pel camí d’un nou i ampli triomf. Però no va ser així. L’Atlètic ja havia ensenyat les ungles. [...] Mentre els barcelonistes feien palès el seu cansament, els atlètics intentaven una vegada i una altra escurçar distàncies fins a aconseguir-ho a partir d’una magnífica galopada de Salcedo als 18 minuts, amb un xut que va rebotar al travesser, però l’atenta acció de Gárate [capità de l’Atlètic] va permetre a aquest, de cap, deixar el marcador en un inquietant 2-1. [...] De l’eufòria s’havia passat al temor. Però la justícia, que havia de pregonar els mèrits barcelonistes, es va imposar. I el triomf va ser per a qui més i millor havia treballat, al llarg del partit, per aconseguir-lo. [...] Cruyff va donar proves evidents de la seva classe... i heus aquí aquest gol per demostrar-ho. [...]